Cultura

ENRIC MAGOO

DIRECTOR DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÀGIA DE BADALONA-MEMORIAL LI-CHANG

“El que millor em funciona és enamorar-me del que faig”

Vinculat des dels inicis al festival, el mag badaloní ha estat l’artífex de l’èxit del Li-Chang, que aquest vespre arrenca la divuitena edició amb un espectacle de màgia i humor al Principal

Després de divuit anys de trajectòria el festival ja camina sol?
Ja tenim una línia a seguir i, tot i que ens agrada buscar propostes diferents, ja hi ha coses que hem creat, de vegades per casualitat, i que formen part del cor del festival.
El festival ha tingut bona acceptació des del principi. Això fa que sigui més difícil mantenir el nivell?
Sí, es fa difícil, però com que ha estat així des del primer any ja sé que he d’anar a fer dianes, buscar gent millor. El que em funciona és enamorar-me del que faig. Quan enyores el que vas fer i el que fas no t’agrada, no funciona.
Quins són els trets de maduresa del Li-Chang?
Durant molt de temps, cada any em preguntaven si el festival estava consolidat. A aquestes altures ja s’assumeix i la maduresa ja es nota. A l’hora de contractar abans havia de donar moltes explicacions i ara tot són facilitats. La gent vol venir al festival perquè té molt bona reputació tant pels mags que comencen com pels professionals.
Es fa difícil trobar propostes diferents?
La màgia evoluciona i sempre hi ha mags que van apareixent. He d’estar al dia. Aquest any he aconseguit portar l’Ivan Necheporenko a les gales internacionals. Fa molts anys que el volia, és un mag que va guanyar un gran premi fa uns quinze anys. També tindrem la Gisell, que fa dos anys no coneixia i l’any passat va ser Premi Nacional de Màgia. Està bé utilitzar figures consagrades i nous mags.
El festival s’ha convertit en un aparador del món de la màgia?
Sí. Des del punt de vista econòmic jo sempre demano més, tot i que no sempre m’ho accepten. Ara fa un parell d’anys que el pressupost no es toca però em permet jugar amb uns números de màgia que els festivals més petits de l’entorn no es poden permetre. Realment el nivell que oferim és molt alt.
Quin és el tret distintiu del festival de Badalona?
La vocació d’arribar a tots els racons de la ciutat i el fet que el festival no sigui un negoci. L’organitza l’Ajuntament i com a ens públic el que fa és oferir cultura sense mirar la caixa. Això és un tret distintiu. La resta de festivals, encara que tinguin un ajuntament al darrere, els fa una empresa contractada que vol que li surtin els números. Al festival de Badalona tenim activitats gratuïtes per fer arribar la màgia a tot arreu, independentment que hi hagi recaptació o no. Això dona una llibertat de moviment molt gran. Hi ha moltes coses que no podria programar si hagués de dependre de la part econòmica perquè no serien prou comercials i ara les puc fer. L’altra característica és la continuïtat. Fa divuit anys que fem el festival, amb una reputació cada cop millor. Hi ha pocs festivals que estiguin tan consolidats.
I el vessant pedagògic?
Una de les apostes del festival és crear un nou públic generant afició. Les classes de màgia fan créixer les ganes de veure més màgia. També fem tallers per a professors a través del Departament d’Ensenyament, que introdueixen la màgia com a recurs pedagògic per ajudar en certes assignatures i comunicar-se millor amb els alumnes.
A més, hi ha espai per a la solidaritat.
La meva preocupació i la del festival ha estat poder fer arribar la màgia a qualsevol part del món on hi hagi falta d’il·lusió. Fa set anys vam decidir fer una gala solidària dintre del festival per apropar la màgia a altres racons a través de l’ONG Solidarimàgia, on jo participo. És fantàstic poder anar a racons oblidats per a vergonya de la humanitat. Ara Solidarimàgia és al Senegal gràcies als recursos de la gala de l’any passat, i aquest any volem recaptar fons per apropar la màgia a Haití.
Existeix la paritat al món de la màgia?
Penso que està lluny en tota la societat. Al món de la màgia també ens costa molt, però entre els mags joves és més fàcil trobar la paritat, hi ha moltes més magues joves.
La menció honorífica del festival va en aquesta línia?
La donarem a la Teia Moner, com a reconeixement a una titellaire que sempre ha utilitzat la màgia als seus espectacles. A més, ha potenciat la igualtat en el món de la màgia. L’any 2006 va crear el Festival Internacional de Dones Màgiques a Terrassa, que ha representat un abans i un després en aquest món. Això ha fet molt de bé, ha creat afició en moltes dones que no utilitzaven màgia perquè ho veien com una cosa d’homes.
I d’ara endavant què podem esperar del festival?
El fet de tenir la majoria d’edat li permetrà fer coses mes agosarades perquè n’hi ha d’altres que funcionen soles. No necessita créixer més, sinó seguir oferint qualitat i tenir la capacitat que cada any sigui millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Mobilització per exigir més català en l’ensenyament a Catalunya Nord

La campanya de la Plataforma per la Llengua «A la Catalunya del Nord, el català a l’escola» vol denunciar la situació precària en què es troba l’oferta educativa en català

La petició, que neix del territori, té l’Associació per a l’Ensenyament del Català com a impulsora.

 
la videoteca

El comiat del mític grup nord-català Blues de Picolat a la televisió francesa

 

RCR: més bellesa a Venècia

venècia
 

‘Txin-txin!’ esberlat

Girona
 

‘Soul’ de ben endins

BARCELONA
 

Inund’art sedimenta

Girona
 
Crítica
cinema

Un ‘outlet’ sense gaire inspiració

 

El festival de piano, cambra i cant

Girona
 
MARTÍ PUJOL
CONSERVADOR DEL MUSEU CUSÍ DE FARMÀCIA DEL MASNOU

“La joia del museu és la farmàcia barroca de l’abadia de Nájera”

el Masnou