Cultura

història

Xavier díez

Ràdio i revolució

Per als que coneixem la seva obra, Ferran Aisa és un historiador infatigable, un picapedrer dels arxius, un contemporanista amb vocació d’arqueòleg i capacitat d’excavar en profunditat aquells materials difícils de trobar o que, indegudament, havien passat desapercebuts per la majoria. És per això que difícilment la història de l’anarquisme català podria explicar-se sense el seu esforç decidit i sense una bibliografia ingent, per a un intel·lectual que va començar relativament tard a publicar i amb un autodidactisme a cavall entre la història cultural i el periodisme.

En el seu darrer llibre combina aquests camps tot rescatant un dels episodis força desconeguts, malgrat ser transcendent: la de la col·lectivització de la ràdio durant la Revolució del 1936, i molt específicament la controlada per la CNT-FAI entre juliol del 1936 i juny del 1937.

De la mateixa manera que la de la indústria de l’espectacle i del cinema va resultar ser de gran interès, el control de la ràdio, a banda de resultar un útil instrument de propaganda, també va resultar ser l’experiència d’un eficaç canal de difusió de la filosofia llibertària pel que fa a cultura, educació, economia i tots aquells aspectes essencials en els intents de posar en pràctica un model de societat ja experimentat des de l’univers anarquista al llarg dels anys previs. Els rics precedents periodístics dels diversos mitjans escrits (especialment la Soli, un diari amb una estructura professional i un tiratge de centenars de milers d’exemplars) va resultar útil per fer el salt a les ones. Això explica la facilitat amb què s’estableix una programació coherent i es fa participar un ventall de col·laboradors que resulten ser una brillant generació d’economistes, pensadors, divulgadors científics i intel·lectuals anarquistes, amb noms destacats com ara Fèlix Martí Ibáñez, Ada Martí, Gonzalo de Reparaz, Frederica Montseny i tants altres, i amb col·laboracions internacionals destacables. En certa mesura, en la curta vida de l’experiència, es pot dir que l’estació ECN1, controlada per l’anarcosindicalisme, és capaç de generar un star-system que ajuda a consolidar la cosmovisió revolucionària sobre la qual és possible aprendre en els temps presents.

Guions i intervencions llegides

El llibre disposa d’una important col·lecció de textos que acompanyen l’anàlisi històrica i que corresponen a bona part dels guions i les intervencions llegides al mitjà. A banda dels comunicats de guerra, els comentaris polítics o les crides a la mobilització, el més interessant són aquells relacionats amb la divulgació científica, la literària, les polèmiques sobre temes històrics i culturals i tots aquells aspectes que confirmen la voluntat deliberadament formativa de la ràdio revolucionària. Hi ha molta pluralitat, molt allunyada del realisme socialista de l’espai a l’òrbita del comunisme soviètic, i molta voluntat de servei a la societat a partir de la funció educativa.

També hi destaca certa pluralitat en un context difícil. És en tota aquesta dimensió que aquest llibre contribueix a fer comprendre la força i el rigor de l’alternativa llibertària que explica l’èxit de la Revolució, capaç de resistir durant pràcticament un any la pressió bèl·lica feixista i els atacs de la rereguarda dels contrarevolucionaris, en peculiar aliança de comunistes i nostàlgics del vell ordre, responsables d’estroncar el somni del 19 de juliol. Dècades després, Aisa ens reivindica la tasca d’aquells que van aixecar una ràdio entesa com a un servei públic, i això, en els temps presents, resulta particularment inspirador.

ECN1. Ràdio CNT-FAI Barcelona. La voz de la Revolución
Ferran Aisa
Editorial: Entre Ambos Barcelona, 2017 Pàgines: 734 Preu: 23,50


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.