Cultura

JOSEP QUINTANA

DIRECTOR DE VICÒMIC, FESTIVAL DEL CÒMIC I ALTRES CIÈNCIES DE FICCIÓ DE LA CIUTAT DE VIC

“Només ens arriba un 10% del que s’edita, en el cas del còmic manga”

Els dies 17 i 18 de febrer, el recinte firal El Sucre de Vic serà el marc de la segona edició de Vicòmic, una cita de referència a la Catalunya Central per als interessats en el món del còmic

En aquesta segona edició de Vicòmic es repeteix la fórmula de l’any passat?
No només la repetim sinó que ho multipliquem per quatre. Tenim dos espais de xerrades –l’any passat n’hi havia un– funcionant vuit hores al dia on sempre hi haurà algun conferenciant que parlarà de còmics. També tindrem quatre exposicions, en dues de les quals vindran els autors i el públic tindrà l’oportunitat de parlar amb ells, cosa que passa poques vegades. Hi haurà un nou espai per projectar nous autors; en comptes d’un torneig de videoconsoles relacionades amb còmics, en tindrem 12 o 20 de consecutius tot el cap de setmana; hi haurà un photocall amb el tron de Joc de trons... Tindrem 24 expositors, entre els quals hi haurà una botiga itinerant de Harry Potter ambientada a Hogwarts amb marxandatge de Harry Potter...
Tot això concentrat en dos dies.
Sí, tot i que la nostra intenció per a l’any que ve és que, si aconseguim tenir les exposicions muntades, el divendres puguin venir les escoles de Vic a parlar amb els autors d’una manera més relaxada i sense gent.
Han passat de 20 convidats a 14, aquest any. Han tingut problemes per trobar-ne?
L’any passat vam dependre molt de les editorials, que t’encasellen sobre el tipus d’autors que volen que vinguin a la teva fira. Si volem un Vicòmic temàtic, que és cap on volem anar –aquest any les exposicions estan basades en els bandolers–, necessitem poder decidir quins autors convidem.
Entre els autors hi ha perfils i edats molt diversos...
Hem d’entendre-ho com si la fira tingués diferents estrats. En un primer estrat hi ha els autors que ningú coneix i que s’autoediten el material; en el segon, professionals que no acaben d’editar però ja tenen una carrera; en el tercer, autors que ja funcionen per a les editorials, i en el quart, els grans autors, de tota la vida, que fa molts anys que editen aquí i a fora.
Hi ha alguna tendència o moda actual, en còmics?
Hi ha de tot i per a tots els gustos, tot i que aquí potser només ens arriba un 10% del que s’edita, en el cas del còmic manga. Pel que fa al còmic espanyol, els autors sempre tenen problemes per passar els filtres de les editorials, perquè totes tenen una línia molt concreta del que volen publicar.
En llengua catalana només s’edita el 5%. Continuem estant molt malament.
Molt, el còmic en català està fatal i ho dic fins i tot com a pare d’una nena de sis anys que llegeix còmics. Després l’altra cosa és que es fan coses en català però la gent no les compra, i potser també hauríem de fer un petit esforç per fer més país. Un cas flagrant és One Piece de Planeta DeAgostini: TV3 ha fet els guions en català i seria tan fàcil com posar-se d’acord amb TV3.
La ‘Songokumania’ és el ‘big bang’ del manga, com titula el seu llibre Oriol Estrada?
Hem d’entendre que a Catalunya costava molt que arribessin les sèries i les que ho feien eren per a un públic molt específic. Quan TV3 va decidir portar Bola de Drac, la Songokumania –però també el Dr. Slump, Heidi, Marco, Campeones: Oliver y Benji...–va fer que tota una generació descobrís l’animació japonesa com alguna cosa habitual a la pantalla i que arribessin moltes sèries de producció japonesa-italiana.
L’any passat deien que enguany al Vicòmic hi hauria més còmic manga que americà. Serà així?
No. A l’Estat espanyol hi ha tres o quatre estudis de nois que dibuixen manga a l’espanyola. Hem parlat amb ells per a la propera edició perquè era molt difícil coordinar que vinguessin –són gent de Jerez, Granada, Astúries, Vigo...– i que enviessin el seu material fins aquí. Per donar peu al còmic manga portem una exposició que tracta les sèries que s’han editat a Catalunya. El manga té una espècie de mala reputació i hem de fer la introducció a poc a poc perquè hi ha pares que si poguessin matarien en Shin-chan.
És una mica irreverent...
Sí, però volem que la gent entengui que normalment darrere del manga sempre sol haver-hi una petita lliçó moral. Si hem de començar a portar manga hem de fer-ho de manera respectuosa i curosa.
El gènere dels superherois continua liderant el mercat, representa el 28%. Han canviat els superherois d’avui en relació amb els d’abans?
Hi ha dues versions de superherois. D’una banda, els perfectes, que sempre guanyen. Són una oda a la voluntat americana i clarament són Marvel. De l’altra, tens DC Comics, que són els superherois torturats, amb problemes. Triomfen, però formen part del mal al qual s’han d’enfrontar, com per exemple Hellboy, del qual s’estrena la segona part l’any que ve. Els superherois ens agraden perquè d’alguna manera venen a suplir les nostres pròpies limitacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Humor forjat

Mor Antonio Fraguas, ‘Forges’, un dels motors de la rebel·lia de l’humor gràfic en l’etapa de la Transició

Barcelona
 

L’obra censurada, de bolos

barcelona
 

La bellesa útil

barcelona
 
RAFAEL VALLBONA
ESCRIPTOR I COEDITOR DELS QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL

“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Premià de Dalt
 

Accés públic a part del fons Fontserè de l’arxiu de Banyoles

BANYOLES
 
ANTONI VECIANA
AUTOR DEL TEXT TEATRAL PATRÓ, QUE S’ESTRENARÀ ELS DIES 3 I 4 DE MARÇ AL BARTRINA DE REUS

“Quan s’acaba el llenguatge i el diàleg comença la violència”

REUS
 

‘Fuga de conills’, el retrat agredolç d’una generació

girona
 

Femenina i singular

Barcelona
 

Retrat cobdiciós

barcelona