Cultura

cinema

exposició

Un cineasta, entre artistes

L’exposició de Pere Portabella al Museu Can Framis descriu el director com un personatge transversal

Antoni Tàpies, Antonio Saura i Lucía Bosé, entre d’altres, juguen a cartes. Hi ha algun conflicte latent a la taula de joc. Potser un misteri. És una escena de la pel·lícula Nocturn 29 (1968), la segona pel·lícula com a director de Pere Portabella, en la qual es veu clarament la interconnexió entre art i cinema en tota la seva obra. Art, cinema i, evidentment, la política van junts en la trajectòria del veterà cineasta. “L’ordre no importa, les tres coses van entrellaçades”, diu el filòsof Josep Ramoneda, que ha elaborat els textos de l’exposició sobre Portabella, que es pot veure a partir d’avui a Can Framis, de la Fundació Vila Casas.

Per mitjà de fragments de films, cartells, fotografies, documents i obres d’art de la col·lecció privada del cineasta, en la mostra s’articula aquest teixit a tres bandes de l’obra de Portabella. L’exposició ha estat concebuda a quatre mans entre el mateix Portabella i el president de la fundació, l’empresari i col·leccionista d’art Antoni Vila Casas, amics de fa molts anys. Vila Casas pretenia de bon principi fer una mostra sobre la col·lecció d’art privada de Portabella, dins del cicle L’art de col·leccionar, però, “en el primer dinar que vam tenir per proposar-li la idea, ja vaig veure que Portabella donava per a més”, recorda l’empresari, que es defineix com a “productor” del projecte.

Art per créixer

Amb un recorregut amb poques pretensions, clar i senzill, es posa de manifest la complexitat de facetes del polièdric Portabella, un creador que sempre ha tingut clar que “l’art no és una eina de consum, l’art és per fer-nos créixer tots plegats”. Potser per això des dels seus inicis Portabella va tenir clar que no seguiria les regles de la narració convencionals en els seus films.

L’escena de Tarradellas

Portabella també va capgirar la narrativa d’un esdeveniment històric, quan li van demanar que organitzés el retorn a Catalunya del president de la Generalitat Josep Tarradellas. Aquest és el punt de començament de l’exposició, en que es pot veure el “guió” que Portabella va fer del recorregut que va fer el president de l’aeroport del Prat a la plaça Sant Jaume. “Era un encàrrec polític, però ho vaig orquestrar com un film. El millor actor per protagonitzar-lo era el mateix Tarradellas. Així que tot ho vaig concebre com una superproducció”, recorda el cineasta.

L’exposició també passa per la faceta de Portabella com a productor, abans de ser director, posant especial èmfasi en l’escàndol del film Viridiana, de Luis Buñuel. Tot el recorregut de la mostra està acompanyat de pintures de la col·lecció privada de Portabella, que també estan explicant la seva relació amb els artistes. Hi ha obres de Tàpies, Ponç, Chillida, Picasso, Equipo Crónica i Manolo Millares, entre d’altres.

Un capítol apart mereix la relació de Portabella amb Joan Miró, amb la projecció de l’acció de l’artista pintant i esborrant l’obra a la façana del Col·legi d’Arquitectes i el film sobre la realització del gran tapís de Miró i Josep Royo per al World Trade Center de Nova York, que va desaparèixer l’11-S. També s’exposa un guió de cinema de Miró que Portabella no va filmar mai perquè “ja el guió ja era una obra d’art en si mateix”.

Pere Portabella. Cinema, art i política.

museu can framis. roc boronat, 116-126. Barcelona. fins al 23/6



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puntí: “No podia estar tretze anys més sense disc”

Presentarà el 2 i el 3 de març a Can Cordons un espectacle amb cançons noves diferents per a cada una de les quatre sales

salt / RIUDARENES
 

Brassaï, l’ull de la vida i del carrer

barcelona
 
NANU FERRARI
CLOWN, MIM, MAG I ACTOR, QUE COMPTA AMB UN REPERTORI D’UNA VUITANTENA DE PERSONATGES

“En Nanu és aquell germà imaginari amb el qual em puc riure de mi mateix”

Lloret de Mar
 

Pep Iglésias i Trias

 

Meditació musical

barcelona
 

La Mercè potencia el seu paper de referent cultural

Girona
 
ELENA JUNCOSA
DIRECTORA DEL PROJECTE DE MAS MIRÓ DE MONT-ROIG DEL CAMP

“Mont-roig és el paisatge emocional més important de Miró”

REUS
 

Un concert solidari de Fina obre el segon cicle Acústics en el Cooking

girona
 

Els Bafta premien ‘Tres anuncios en las afueras’

londres