Cultura

ALBERT AVILÉS

BAIXISTA DEL GRUP DE FOLK-ROCK EBRI KNIGHT, QUE ACABA DE PUBLICAR EL SEU QUART DISC

“La música és un vehicle més per remoure consciències”

Aquesta banda fundada a Argentona va fer el seu primer concert a les Esmandies de Mataró el 2005. Guerrilla és el nom del seu darrer treball i anuncien gira europea de cara al mes que ve

Acabeu de publicar el vostre quart disc d’estudi en set anys. Déu n’hi do el ritme!
Sí, no està gens malament. Cal tenir en compte, però, que des del 2005 fins al 2010 només vam fer música en directe i, per tant, ens hem hagut de posar les piles.
Esteu satisfets de com ha quedat ‘Guerrilla’, el vostre darrer àlbum?
Molt. Creiem que hem aconseguit el so que feia temps que buscàvem i que abans potser ens faltaven les eines per assolir-lo. Amb aquest disc ho hem aconseguit.
Com es va gestar?
És un disc que es va parir el 2017. Tant a nivell de música com de missatge queda palès que és un treball contundent, tal com ho ha estat el 2017, que ha sigut un any dur.
Musicalment, què s’hi pot trobar, en aquest darrer treball d’Ebri Knight?
S’hi pot trobar més contundència, sobretot a nivell de so, amb unes bases rítmiques més treballades. Podríem dir que és un so més endurit del que hi havia en els discos anteriors.
Sense perdre l’essència del folk?
Mai!
Quina ha estat l’evolució entre aquest àlbum i l’anterior treball, titulat ‘Foc!’ (2015)?
Foc! ja va suposar un salt respecte de l’anterior disc, La palla va cara (2013). En aquest treball ja es fa un altre salt respecte a Foc!, sobretot en el que dèiem: més contundència i unes estructures de les cançons més treballades.
Pel que fa a les lletres, a ‘Guerrilla’ s’hi poden trobar des d’homenatges al poeta Miguel Hernández i les Brigades Internacionals fins a lluites ben actuals com les del poble kurd o el feminisme.
Per nosaltres les lletres dels discos sempre tenen una part de memòria, perquè creiem que la situació actual és fruit d’allà d’on venim. Per tant, hem d’entendre les lluites del passat per fer-les nostres i actualitzar-les. Però també en aquest disc ho hem portat molt al dia a dia i hem reconegut lluites que són completament necessàries i vigents amb les quals ens sentim molt identificats.
En aquest sentit, mai heu amagat que sou un grup de música polític.
Mai. Sempre hem tingut la llengua llarga (riu) i mai hem tancat la boca a l’hora de dir les coses. Per nosaltres la música és un vehicle més per remoure consciències i estendre el nostre missatge.
Creieu que les vostres lletres tenen ara més sentit que mai degut al moment que passa Catalunya, per exemple?
Com et deia, aquest darrer disc el vam parir el 2017 i, a banda dels homenatges, també s’hi poden entreveure els temes d’actualitat política, especialment del dia 1 d’octubre i les jornades posteriors. L’octubre va ser intens i dur a nivell polític.
Tenint en compte tot això, com us rep el públic en els vostres concerts per l’Estat?
Doncs molt bé, i fruit d’això és que cada vegada hi sortim més a tocar. Això ens ajuda a visibilitzar que hi ha tot un grup de gent, que no surt als mitjans, que trenca el tòpic que tots els espanyols odien els catalans. Aquesta gent ens rep amb els braços oberts, entenen la nostra lluita i són completament solidaris amb nosaltres.
Sou un grup consolidat i amb una legió de seguidors, fet que us va valdre el 2016 dos premis Enderrock per votació popular.
La crítica no ens ha premiat mai encara, però per sort el públic està amb nosaltres, i això és el premi més gran.
Què teniu que enganxa tant la gent?
No ho sé (riu). Si ho sabéssim suposo que encara podríem enganxar més públic! Suposo que la combinació del missatge polític i la música folk, que ens transporta a aquelles places de quan érem petits i hi ballàvem.
Per què folk?
El folk ens porta al poble, ens fa veure d’on venim i ens refresca la memòria. Amb el folk, que també ens remet a la nostra cultura popular, és amb el que ens identifiquem.
D’aquí a poc us embarcareu en una gira que us durà per Europa. Com l’afronteu?
Doncs amb moltes ganes. Ja és la tercera vegada que anem a Suïssa i a Alemanya. En aquest cas tornem a anar de la mà de Talco, que és el nostre grup mirall a Itàlia, i estem a l’espera de veure com anirà tot plegat.
I després?
A girar molt per aquí. Estem preparant un tour que crec que serà molt mogut. Els nostres concerts són, com sempre, una explosió d’energia. La gent que no ens hagi vist mai tocar, que vingui, que no es quedarà pas indiferent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Gran mestra d’organistes

El cicle Els Orgues de Catalunya porta avui Montserrat Torrent a la catedral

girona
 
Crònica
Xavier Castillón

Sense por de jugar-se la pell

Peralada
 

Una gran nit de màgia i il·lusió

santa Cristina d’aro
 
Crònica

‘Groove’ imparable

Dtor. Escola Música Moderna Girona
 

Marc Torrent exposa a l’Alfolí de la Sal

l’escala
 

Cap Roig, el gran somni d’Antonio José

 
Crítica
teatre

Enginyós equilibri musical d’emoció i comicitat

Barcelona
 
L’APUNT

L’agost és un mes mort teatralment?

 

‘Campeones’, ‘Handia’ i ‘Todos lo saben’, pel·lícules preseleccionades per representar Espanya als Oscar

Madrid