Cultura

Cultura

Rareses a compartir

La Kompanyia Lliure signa la seva primera creació col·lectiva, amb el suport del dramaturg i director Pablo Messiez: ‘El temps que estiguem junts’ a l’Espai Lliure

L’Espai Lliure acull una peça que juxtaposa uns personatges realistes i uns amb un to oníric

El teatre és en un espai i un temps concret. El dramaturg i director argentí Pablo Messiez ha construït, amb la complicitat dels intèrprets de la Kompanyia Lliure, El temps que estiguem junts. Després d’un taller per convidar els joves actors a sortir dels seus espais coneguts (la seva interpretació de confort) han desenvolupat un muntatge atmosfèric i intuïtiu. El temps que estiguem junts s’estrena aquest vespre a l’Espai Lliure. Elisa Sanz ha dissenyat un espai entre l’hiperrealisme i un to oníric que converteix la bombonera de l’Espai Lliure en un escenari de molta profunditat, per a sorpresa dels mateixos actors. Es podrà veure el muntatge fins l’11 de març.

És complicat parlar del relat del muntatge, advertia el director del Lliure, Lluís Pasqual, en la presentació dimarts passat. En tot cas, Messiez sí que va desbrossar algunes idees que ajuden a entrar-hi amb confiança i amb moltes ganes de construir fils entre els dos camps: per una banda, hi ha el realisme d’una parella i, per una altra, un no-realisme en què habiten uns personatges que (sense especificar massa) fan partícip el públic de viure en una reunió setmanal en què refermen la seva personalitat després d’uns episodis de dolor, “intenten no parlar, però els surt malament”, insinua Messiez.

Són monòlegs de personatges solitaris, estranys, que el mateix Messiez va escriure després de la primera trobada amb els membres de la Kompanyia. Els va servir una quinzena de textos perquè cadascú triés el que preferís, el que el fes sentir més còmode. I amb el repte del dramaturg d’elaborar-ne d’altres si algú no trobava el seu. Són textos d’un cert risc interpretatiu que havien de convidar l’intèrpret a fer el salt al buit. Alguns tenien noms i cognoms (estaven fets a partir dels jocs del taller pensant en una persona en particular). Devia estar afinat perquè n’hi ha un parell que van triar el que ell havia prescrit. Tot i això, aclareix Clàudia Benito, és la primera vegada que no es desperta a la matinada patint per com dir una determinada rèplica. L’acompanyament del director és tan delicat que els actors s’han trobat que la peça es feia sola, aparentment.

A l’equador

La Kompanyia del Teatre Lliure ja és a l’equador del seu procés. Si la primera Kompanyia Lliure (amb actors com Pol López, Laura Aubert, David Verdaguer, Javier Beltrán...) va tenir una compenetració immediata en els seus dos anys de temporada; aquest és el tercer muntatge que preparen junts els de la renovada Kompanyia (van reconstruir Moby Dick per al públic familiar i van treballar al Nit de reis, del Grec passat). També es percep un treball molt més coral, en què no hi ha uns personatges tan protagonistes com en l’anterior companyia. Els de la Kompanyia celebren poder retrobar-se tots junts en la plenitud d’un espectacle de creació que els donarà “un pòsit més” a la seva carrera que ara engega, comenta Lluís Pasqual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Humor forjat

Mor Antonio Fraguas, ‘Forges’, un dels motors de la rebel·lia de l’humor gràfic en l’etapa de la Transició

Barcelona
 

L’obra censurada, de bolos

barcelona
 

La bellesa útil

barcelona
 
RAFAEL VALLBONA
ESCRIPTOR I COEDITOR DELS QUADERNS DE LA FONT DEL CARGOL

“Volem difondre l’obra i els autors vinculats al Maresme”

Premià de Dalt
 

Accés públic a part del fons Fontserè de l’arxiu de Banyoles

BANYOLES
 
ANTONI VECIANA
AUTOR DEL TEXT TEATRAL PATRÓ, QUE S’ESTRENARÀ ELS DIES 3 I 4 DE MARÇ AL BARTRINA DE REUS

“Quan s’acaba el llenguatge i el diàleg comença la violència”

REUS
 

‘Fuga de conills’, el retrat agredolç d’una generació

girona
 

Femenina i singular

Barcelona
 

Retrat cobdiciós

barcelona