Cultura

pompeu fabra: doble aniversari

Valèria Gaillard

Rere les petjades del mestre

Una Ruta Pompeu Fabra ressegueix set punts de la geografia de Barcelona on va néixer el filòleg i mostra la part quotidiana i personal de la seva vida

L’itinerari passa per l’Ateneu i el carrer Moles

Qui era Pompeu Fabra? Quins van ser els escenaris en què es va desenvolupar la seva vida? On va néixer, viure i treballar? Amb l’objectiu de posar color a una mera biografia, l’Any Fabra ha impulsat la Ruta Fabra, que recorre set escenaris de Barcelona a peu. Són dues hores al llarg de les quals el visitant es pot fer una idea més acurada de l’entorn en el qual va viure el mestre. “La ruta és emblemàtica sobretot pel que fa a la seva etapa de creixement i quan es dona a conèixer com a estudiós de la llengua, amb indrets com ara l’Ateneu, la seu de l’Avenç i l’IEC, perquè la casa natal, una masia que estava al carrer Larrard, a l’antiga vil·la independent de Gràcia, ja no existeix”, comenta David Paloma, organitzador de la ruta juntament amb Mònica Montserrat.

El punt de partida és la plaça de Catalunya perquè va ser aquí, a la parròquia de Santa Maria de Jesús, que va ser batejat el 24 de febrer de 1868 Pompeu Fabra, un nom (aleshores Pompeyo) que li van posar en record del fill del seu padrí, mort de diftèria). A casa seva l’anomenaven amb afecte el Peio. El camí continua pel carrer de les Moles, on va viure del 1883 al 1888; primer, al primer pis, i el 1888 al quart. “Aquí s’explica l’anècdota que va escriure una carta als seus nebots i que quan va començar amb un “a mis queridos sobrinos” se li va fer tan estrany que va estripar-la i va dir «per què sobrinos? si són els meus nebots!». Va ser un moment, doncs, de presa de consciència”, explica Paloma.

A la Portaferrissa es fa una parada on estava la seu de l’Avenç, una revista que recollia tota la discussió al voltant de la llengua d’aquella època que va publicar la primera gramàtica de Fabra. No podia faltar el Centre Excursionista de Catalunya, un dels llocs on Fabra va donar dues conferències davant d’un públic nombrós. El tema? La conjugació del verb català i l’altra, sobre afixos pronominals i teoria de l’apòstrof. L’Acadèmia de Bones Lletres i l’Ateneu Barcelonès són uns altres dels centres que van formar part de la geografia vital de Fabra, i Josep Pla el recorda escrivint a la biblioteca les seves Converses filològiques que publicava a la premsa. L’itinerari es clou a l’Institut d’Estudis Catalans, on va ser membre fundador de la Secció Filològica l’any 1911 i va presidir fins a la seva mort, el 1948. “L’interès i l’objectiu de la ruta, que hem amenitzat amb anècdotes (per exemple expliquem que Fabra era cunyat de la famosa Ben Plantada), és donar a conèixer la vida d’una figura encara avui molt estimada, una figura que, a part de ser el seny ordenador de la llengua des d’un punt de vista acadèmic, va ser un lingüista que va mostrar que aquella reforma lingüística acabava convertint-se en una reforma social”, analitza Paloma.

A banda de la Ruta Fabra de Barcelona, que es va posar en marxa el 2015, també n’hi ha a Badalona, a Bilbao i una quarta a Prada de Conflent, on va morir. David Paloma lamenta que a Barcelona no hi ha cap placa commemorativa als indrets on va viure i treballar. “L’Any Fabra hauria de ser l’ocasió justament per posar-les.”

L’edició dels índexs
Una altra de les novetats que veuran la llum arran de l’Any Fabra és l’edició del darrer volum de les Obres Completes, que de fet són els índexs, i que sortiran en el transcurs del 2018. “Encara no tenim clar si les presentarem com el Volum deu o simplement serà un complement de les Obres, i com farem la coberta”, comenta Jordi Mir, responsable de l’edició. Es tracta de 30.000 entrades que s’han hagut d’agrupar per conceptes i grups nominals i hi ha treballat tot un equip durant anys. Un dels problemes que ha endarrerit l’edició és de tipus tipogràfic, ja que apareixen caràcters procedents de la primera Gramática de la Lengua Catalana del 1912 que avui dia ja no són habituals. Un altra feina que s’ha estat fent i que aviat es presentarà oficialment és la digitalització dels nou volums de l’Obra Completa, que es podran consultar en un portal específic. “Han estat tretze anys de feina en què han participat molts especialistes, però ara es pot dir que tenim tota l’obra de Fabra recollida i totalment disponible per al seu estudi i difusió, i això dona molta satisfacció”, assevera Mir.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.