El patrimoni d’ara

El Centre d’Estudis i Documentació (CED) del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) compleix deu anys amb la intenció de tenir més visibilitat a partir d’ara i consolidar aquest gran arxiu i biblioteca com una referència en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Situat just davant de l’edifici blanc de Richard Meier, el CED, amb un fons bibliogràfic de 90.000 exemplars i 300.000 documents, està obert a tothom que vulgui o necessiti consultar els seus documents. El fons, seguint la mateixa tendència de l’art contemporani, té una vocació interdisciplinària ja que recull camps no només pròpiament artístics, sinó també de l’àmbit de la filosofia, la sociologia, l’antropologia i els estudis culturals.

El director del Macba, Ferran Barenblit, explica que el CED permet i permetrà que el museu pugui ser “capaç de generar relats en el futur, des de la mateixa institució” a partir de tot el material conservat. Però la tasca principal en aquests moments del CED és la digitalització. El centre també posa sobre la taula un debat interessant ja que molt del material del fons està en la frontera entre el document i l’objecte artístic. El cap de programes del Macba, Pablo Martínez, defineix el CED com “un híbrid entre la biblioteca i la col·lecció del museu; el seu fons desafia moltes categoritzacions”.

Entre els arxius més importants dipositats en el CED destaquen els de Joan Brossa, Xavier Miserachs, Grup de Treball o Martí Gasull. Els llibres d’artista, uns 9.500, són una de les joies del centre de documentació.

El CED també organitza exposicions del seu fons a la planta baixa. Amb motiu del desè aniversari està oberta fins al 13 de juliol, l’exposició Arxiu desencaixat, que reuneix documentació de tot tipus (cartells, revistes, llibres, fotografies i vídeos) sobre les dissidències sexuals en les últimes dècades. El material prové en la seva majoria de Ca la Dona, el Casal Lambda, d’Álex Brahim i de La Fanzinoteca, entre d’altres.