Lletres

cultura

novetat editorial

Repòquer editorial de Feliu Formosa

Coincideixen una traducció, una tria dels seus poemes, una reedició del dietari ‘Present vulnerable’, una antologia de Strindberg i un monogràfic sobre Formosa

Jordi Raventós (Adesiara): “La relació amb Brecht no seria la mateixa sense en Feliu”
Feliu Formosa lamenta que l’Estat espanyol retorni a les arbitrarietats de la dictadura

Als seus 83 anys, l’home de teatre, poeta i traductor Feliu Formosa se sent afablement saludat. Percep que, cada nova trobada va folrat d’una certa estima i ell se’n va acomiadant, per si de cas, sense fer cap sobreactuació. Ara han coincidit cinc novetats editorials amb l’empremta d’aquest incessant autor sabadellenc, que fa cinc anys va abandonar el seu pis del barri de Sant Andreu i s’ha refugiat a Igualada. No seran les últimes. Segueix traduint i segueix escrivint. I disposa textos inèdits sobre dietarisme del 2015 i 2016. Sí que lamenta que, fa una dècada, la poesia l’ha abandonat. No es veu amb cor d’acontentar-se amb petits esquitxos de haikus. I, mentrestant, va donant voltes a com afrontar-ho. Viu un present tan vulnerable com sempre.

Quines són les novetats? Papallona de l’ombra (Pagès Editors) és una selecció personal del mateix poeta que abasta els 45 anys de la seva carrera. “Una tria personal des del 73 fins a l’actualitat, amb diferents temes com l’amor, la relació amb l’altra i la mort, i són 110 poemes en 11 capítols i acompanyat amb 14 il·lustracions”, ha explicat l’editora Eulàlia Pagès. Sobre aquest llibre, Formosa ha ressaltat que va escollir a partir dels que “podien ser més actuals i més aconseguits com a poemes”, “és un treball de tria”, ha afegit. Aquest recorregut repassa dotze llibres de poemes.

L’editorial Adesiara presenta El meu piano blau, de la poetessa Else Lasker-Schüler, amb traducció de Feliu Formosa. L’editor Jordi Raventós celebra el treball de Formosa en les traduccions de l’alemany, començant per Bertolt Brecht: “La relació amb Brecht no seria la mateixa sense en Feliu.”

Núvol (que va estrenar la seva línia editorial amb les 10 traduccions de Joan Sellent de Shakespeare) ha publicat El present vulnerable, ara, una obra que s’edita per tercera vegada després que fos publicada per primer cop el 1979. Formosa recull fets de la vida quotidiana, descripcions d’un lloc o d’un ambient, creacions literàries, reflexions socials i polítiques de l’època, anàlisis minucioses de la feina pròpia, informes de lectures i transcripcions de somnis. “Ha tingut tres vides en 40 anys i és un llibre que es resisteix a morir”, insistia Bernat Puigtobella, l’editor de Núvol. La característica insòlita d’aquest dietari és que Formosa no intenta presentar-se amb el seu millor perfil, sinó que és honest i parla de les misèries i sense voluntat d’ínfula literària. Recull des del “caos” on es troba l’autor després de la incomprensió de la mort de la seva dona (l’actriu Maria Plans) a una situació d’angoixa, tot i viure una plenitud professional amb reconeixements, com a professor de l’Institut del Teatre a la seva evolució d’actor.

Comanegra i l’Institut del Teatre acaben de publicar una antologia dedicada a August Strindberg, amb traduccions de Carolina Moreno Tena i Feliu Formosa. El llibre inclou quatre peces teatrals (El viatge de Pere l’Afortunat, La més forta, Dansa de mort, La sonata dels espectres), textos teòrics inèdits tant en català com en castellà, sobre la direcció escènica, la direcció d’actors i l’escriptura d’obres dramàtiques, així com un estudi introductori. Formosa ha revisat la traducció de Dansa de mort, editada el 1976 per Ed. Robrenyo.

Per acabar, la revista literària El Procés li dedica el primer monogràfic que no es dedica a un autor desaparegut. Són 120 pàgines amb escrits de poetes, artistes i professors que estimen Formosa, i amb material inèdit del mateix autor. Com la correspondència amb Benet i Jornet. O amb el mateix Pere Quart.

Formosa es reconeix desconcertat per la situació actual tant de present vulnerable: “A l’època franquista sabies on estaves; ara no se sap què pot passar. És tremend. No ho havia viscut abans. Hi ha dues amigues nostres que estan citades a declarar entre un grup de 50 per haver obstruït unes hores la carretera del Bruc.” Per això, l’exmilitant del PSUC fins al 1972, definia dilluns (abans de la polèmica a l’exposició Arco, ahir a Madrid)l’Estat espanyol com una dictadura en què es practica la censura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda