Salts mortals orquestrats

En la partitura es pot llegir: Circus rock, i podria ser un clàssic de Chuck Berry, però no: és un dels temes que està assajant l’orquestra del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or , que inaugura aquest vespre la setena edició, al Camp de Mart de la Devesa de Girona. Dirigida des de la primera edició pel mestre Carmino d’Angelo, l’orquestra està formada per una dotzena de músics –en realitat, és una petita big band, amb una eficient secció de vents–, tots ells francesos i amb una habilitat especial per adaptar-se a les peculiaritats del món del circ, on tot està molt assajat i programat, però hi ha sempre un marge de risc amb o sense xarxa que, per raons òbvies, no tenen les altres arts escèniques, ni per descomptat el cinema. O sigui que posar música en directe a un festival de circ té també alguna cosa d’acrobàcia, de salt mortal orquestrat.

Dimarts a la tarda, l’orquestra estava assajant en una de les sis carpes que el festival ha instal·lat al Camp de Mart, on va tenir com a públic un grup d’alumnes del Conservatori de Música Isaac Albéniz de la Diputació de Girona, que va incloure aquesta activitat en la setmana cultural. Aquest diumenge la Banda de Grau Professional del Conservatori també actuarà en el concert familiar Imaginem Xostakóvitx, a l’Auditori de Girona (12 h, preu emocional), amb el clown Gensi.

Tornant a l’assaig de dimarts, els joves estudiants del Conservatori van poder veure com treballa una orquestra de circ: les seves partitures, en paper o digitals, han estat transcrites generalment a partir de les gravacions que prèviament els han enviat els artistes que participaran en el festival, i estem parlant de 24 números diferents a competició, provinents de divuit països diferents.

No totes les atraccions es poden presentar amb música en directe: “Si una troupe russa vol com a acompanyament música simfònica amb cors de cosacs, és evident que nosaltres no podem fer-hi res i és millor que posin un CD”, diu Carmino d’Angelo, home flegmàtic i cordial, amb un punt d’ironia que sempre ajuda en aquesta espècie de Nacions Unides del circ que és el festival, on de sobte entren a la carpa tres nois xinesos, previsiblement de la Jinan Acrobatic Troupe, i intenten consensuar amb els músics en anglès de batalla –obligada llengua franca– quina banda sonora posaran als seus malabarismes. I quan l’orquestra comença a sonar, les cares concentrades dels artistes asiàtics van assentint en silenci.

Fill d’un immigrant itàlia, Carmino d’Angelo va néixer a Alger en temps de dominació francesa i allà es va formar com un músic molt complet que domina diversos instruments. A principi dels anys seixanta ja era a París, actuant amb les principals estrelles del teatre musical, i una mica per casualitat va entrar en contacte amb el món del circ, als cèlebres Medrano i Pinder, on va acabar dirigint l’orquestra durant 22 anys. Ara ja fa també dues dècades que col·labora amb Genís Matabosch, el director del festival gironí, en diferents projectes. D’Angelo, prolífic compositor i arranjador, està convençut que la música de circ té una identitat pròpia: música fabulosa que ajuda a omplir de màgia l’escenari.