Música

La crònica

concert

Un concert que és un regal

És difícilment imaginable per a un cantaire aficionat interpretar alguns dels temes més famosos de la història del cinema a l’Auditori de Girona acompanyat d’una orquestra professional com la Simfònica del Vallès i una soprano de la talla de l’Ana San Martín. I aquesta és l’oportunitat que van tenir prop de 170 membres de sis corals gironines (Cor Filharmonia, Cor Maragall, Cor Preludi, Cor del GEiEG, Gospel d’Aro i Cor Gospel Girona) el dia 20 passat en el concert participatiu Cantem el cinema! de l’obra social La Caixa, que va omplir la sala gran de l’Auditori.

El començament, a càrrec només dels músics, amb Superman feia preveure un concert d’alta volada. A través d’un espectacle de pràcticament dues hores de durada, el cor, gran en dimensions i en voluntat, va arrencar amb la delicada Moon River (Henry Mancini) de la clàssica Esmorzar amb diamants i va continuar amb el tema principal, tan preciós com enrevessat, de La missió, On Earth as in Heaven (Ennio Morricone). Després, va arribar Suo Gân, en llengua gal·lesa i el tema en llatí Exultate Justi (John Wiliams), les dues de l’Imperi del Sol. Res no atura els cantaires. La primera part va acabar amb Dry Your Tears, Africa (John Williams), una peça que, en la dolça veu de la jove Ana San Martín, va tenir un merescut i reconegut bis. La romàntica My Heart Will Go On (James Horner) de Titànic va donar pas a la segona part, en què també es va escoltar la dramàtica Hymn to the Fallen de Salvem el Soldat Ryan (John Williams). Per acabar, una cançó de risc: Duel of The Fates, del film Star Wars. Un repertori ple de sons agudíssims i lletres impossibles que van esdevenir assequibles gràcies al treball de preparació intensa que les corals van fer durant diversos caps de setmana amb el director Daniel Mestre i la pianista Maria Figa. També hi van ajudar els assajos que cada cor va fer amb els respectius directors.

El dia de l’actuació, amb la il·lusió i els nervis a flor de pell dels cantaires, el director d’orquestra Salvador Brotons va saber conduir, amb la seva veterania i generositat, l’espectacle cap a l’èxit. A cada tema, Brotons, d’una energia inesgotable, feia aixecar els músics, que van lluir-se amb peces únicament instrumentals, i recollia, amb generositat, els aplaudiments del públic, que va sortir satisfet de l’Auditori. I, com passa després d’un concert participatiu, els cantaires, que han viscut aquesta experiència com un regal, van marxar amb ganes de més. No en fan prou amb un cop de complir el somni, volen més concerts participatius amb els quals tornar a tocar el cel amb la punta dels dits. O si més no, resseguir el camí de les notes que hi porten.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona