La llibertat d’Albert Serra a Berlín

El Volksbühne (Teatre Popular) de Berlín va fundar-se a finals del XIX, però l’estructura actual de l’edifici transporta a l’Alemanya de l’est durant la qual va remodelar-se els últims anys 50. Convidat per Chris Dercon, comissari d’art que ha assumit la direcció del teatre després del seu pas per la Tate Modern, Albert Serra hi presenta Liberté, que ha escrit ell mateix imaginant la conspiració d’uns aristòcrates francesos que, uns anys abans de la revolució que va decapitar-los, volen introduir el llibertinatge a la Prússia puritana.

Un Albert Serra, doncs, en la seva salsa del segle XVIII afirmant el principi del plaer, però carregat d’ombres: les relacions de domini amb què uns l’exerceixen abusant d’uns altres; el caràcter efímer del mateix plaer. Potser és per això que el paisatge aparentment idíl·lic creat a l’escenari (inspirat en pintures rococó, com ara de Watteau o de Boucher, s’hi projecta al fons la imatge d’un bosc emboirat precedit d’un camp amb floretes i un estany) es tenyeix de malenconia amb una llum crepuscular. En aquest cruising del XVIII, on els personatges conspiren i mantenen intercanvis sexuals, hi ha un carruatge on Helmut Berger murmura que “la bellesa és la mort”, frase que resumiria l’esperit del Ludwig de Visconti en què l’actor encarna la bogeria esteticista de Lluís II de Baviera.

Berger és un vell llibertí amb sífilis condemnat a morir. No és l’única presència carregada d’història a l’escenari. També hi és la fassbinderiana Ingrid Caven assumint la Duchesse de Valselay, principal conspiradora llibertina, amb una vivor que, tenint l’actriu 80 anys, contrasta amb la de l’actor viscontinià. El repartiment es completa amb actors novells i d’altres amb més experiència. Cap és del món d’Albert Serra, que insinua que té motius renovats per dir que els actors professionals causen problemes. Però el director s’ha endut a Berlín la seva troupe Ander Graun: Montse Triola (producció), Clàudia Robert (ajudant de direcció), Sebastian Vogler (escenografia), Rosa Tharrats (vestuari), Xavier Pérez, Artur Tort i Ariadna Ribas (vídeos), Marc Verdaguer (música) i Lluís Serrat (Sanchini) per animar-los. També van desplaçar-se a Berlín molts amics per donar-li suport en l’estrena, el 22 de febrer, mentre el públic alemany reaccionava entre la fascinació, l’estranyesa i la protesta, en part adreçada a Chris Dercon, al qual molts teatreros berlinesos la hi tenen jurada. Serra, en tot cas, continua fent la seva, lliurement.