Un gran clam per les abelles

Clam contra l’extinció, declaració d’amor cap a una altra espècie animal, manifest ecològic... Particular i clarament transversal, l’exposició On són les abelles? Beehave, que es pot veure a la Fundació Miró de Barcelona, s’aparta dels temes habituals de l’art activista per centrar-se en la defensa d’una espècie animal concreta, les abelles de la mel, des del territori de l’art. Es pot dir, sense exagerar, que són les abelles les veritables artistes d’aquesta exposició d’art contemporani.

La mostra és gairebé un projecte d’autora, en aquest cas de Martina Millà, responsable de programació i projectes de la fundació, que fa dos anys va començar a gestar el projecte encarregant a una vintena d’artistes d’aquí i de fora que reflexionessin sobre les abelles i sobre el fet “que sense elles el nostre futur està en perill”. En aquest temps, Millà s’ha enamorat literalment d’aquesta espècie: “Són éssers meravellosos, que ja des de l’antic Egipte i l’antiga Grècia, i en moltes altres cultures, tenen una simbologia molt especial. Filòsofs com ara Aristòtil i Marx se n’han ocupat en les seves reflexions.”

La mostra incita l’espectador a tenir “empatia” amb les abelles, “malgrat que molt sovint les associem amb la por”. Això sí, el visitant no es pot acostar al rusc que s’ha instal·lat al terrat de la fundació, connectat amb una pantalla dins de l’exposició, en l’obra de Xavi Manzanares i Àlex Muñoz. Veiem, doncs, en directe l’activitat interna de les 15.000-20.000 abelles que ara, en ple hivern, poblen el rusc.

Aquesta “immersió” en l’univers de les abelles també es pot experimentar en la sensual instal·lació de l’artista mexicà Jerónimo Hagerman, una mena de jardí amb esferes plenes de flors vives, en les quals el visitant pot introduir el cap i tenir una sensació semblant a la que deuen tenir les abelles quan pol·linitzen una flor.

De la mateixa manera, l’artista belga Anne Marie Maes també porta l’espectador al bell mig del món de les abelles amb ampliacions de gran format de detalls anatòmics d’aquests insectes com ara la llengua, les potes o un ull. Els arquitectes també hi diuen la seva, en la mostra. L’estudi GOIG, de Pol Esteve i Miquel Mariné, ha ideat una instal·lació interactiva que emula la vida dins d’un rusc, simulant els moviments de les abelles i el soroll.

Fins i tot Joan Miró es va deixar fascinar per aquests animals, com es demostra en l’escultura de bronze Nena amb un rusc per barret.

L’exposició tindrà un segon capítol a partir del 15 de març amb una desena d’intervencions arreu de Barcelona, que es prefiguren al final del recorregut a la Miró.