Un llibre recull l’origen del culte a Carlemany a la catedral gironina

La memoria de Carlomagno: culto, liturgia e imágenes en la catedral de Gerona és el títol de la publicació científica amb què el professor d’història de l’art de la Universitat de Girona Joan Molina Figueres aprofundeix en l’origen del culte a Carlemany a la catedral de Girona. Segons l’autor, el llibre pretén escodrinyar tant els fonaments i els motius que van donar lloc a la institucionalització del culte a l’emperador carolingi a Girona com les seves formes d’expressió litúrgica i visual. Això, assegura Molina, permetrà comprendre l’estreta relació que hi ha entre la promoció de la festa litúrgica i l’impuls d’una sèrie de cultes i llegendes vinculades als orígens de la catedral en el moment que començava a aixecar-se un espectacular edifici gòtic. “L’exaltació de la memòria de Carlemany s’inscriu en un complex programa històric i simbòlic concebut pels principals dirigents de la catedral, i en especial pel bisbe Arnau de Montrodon (1335-1348)”, concreta l’investigador.

Per Joan Molina, “el culte a Carlemany practicat a la catedral de Girona a finals de l’edat mitjana (1345-1487) és un fet sorprenent i fascinant alhora”. Sorprenent perquè és l’únic d’aquestes característiques que es constata a la península Ibèrica i, encara més, al sud d’Europa; fascinant perquè va donar lloc a nombroses i variades formes d’expressió que encara avui podem analitzar, des d’un conjunt molt ric d’oficis litúrgics fins a una sèrie de relats llegendaris i una àmplia panòplia de manifestacions visuals.

En realitat Carlemany mai va ser a Girona, però una llegenda gestada l’any 1000 el va convertir en el principal protagonista de la conquesta de la ciutat l’any 785. L’estudi es dedica a rastrejar els orígens d’aquesta llegenda, però, sobretot, a observar de manera crítica la gran fortuna que va obtenir a finals de l’edat mitjana. Va ser llavors, en concret el 1343, que es va instituir la celebració d’una solemne cerimònia cada 29 de gener que comprenia un ofici litúrgic i un sermó. Malgrat que va ser prohibida el 1484 per ordre de Sixte IV, diversos testimonis assenyalen que la festa es va mantenir viva fins ben entrat el segle XIX gràcies a la lectura del sermó. Una circumstància que posa de manifest fins a quin punt el record de l’emperador va formar part de les creences i els costums del capítol durant gairebé un mil·lenni. L’estudi també analitza una àmplia sèrie d’objectes de la catedral que, durant els últims segles de l’edat mitjana, van ser atribuïts a la generositat de l’emperador.Així mateix, l’estudi analitza les imatges consagrades durant el mateix període, especialment els retrats aïllats o en grup que es van instal·lar en emplaçaments clau de la topografia del temple. En resum, a través d’una visió crítica de conjunt catedralici, interdisciplinar i diacrònica, s’ofereixen les claus que permeten conèixer més bé un dels casos més excepcionals i rics de la utilització de la memòria de Carlemany a finals de l’Edat Mitjana.