Una illa amb pirates i tresor

Encara que també parli de la influència dels westerns oberts al paisatge o de la manera com Terrence Malick fa present la part inquietant de la naturalesa, Marc Recha sempre reconeix que un escriptor, Josep Pla, és la màxima influència del seu cinema: apel·la al seu mètode observacional per afrontar la filmació dels paisatges que dominen les seves imatges. La influència de Pla també deixa altres empremtes en les pel·lícules de Recha que no sempre són evidents, però que formen part de la seva gestació. A tall d’exemple, Sebastià Puig, l’Hermós, no és aliè a la concepció del personatge de Rom, l’home lliure i feréstec que, instal·lat en una cabanya en una cala de Menorca, encurioseix els dos infants (els germans Tina i Biel, interpretats per Mariona Gomila i Macià Arguimbau) protagonistes de La vida lliure. Com suggereix el mateix nom del personatge, Rom té un altre referent: John Silver, el pirata de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson.

Datada la seva història a finals de la Primera Guerra Mundial, però filmada intencionadament com si succeís en el present, La vida lliure pot considerar-se, certament, una variació intimista i contemplativa de la literatura i del cinema de pirates. Hi ha una illa, un tresor i contraban. Hi ha també el pes de la guerra, migracions, epidèmies. I, com és habitual en el cinema de Recha, la presència tangible i a la vegada misteriosa de la naturalesa en relació amb una mirada que descobreix el món amb la seva bellesa i els seus enigmes. Com en el cas del nen de L’arbre de les cireres i del Roc d’Un dia perfecte per volar, Tina i Biel, en contacte permanent amb la naturalesa, viuen una experiència d’aprenentatge en la seva relació amb Rom. S’obren a la vida sabent de la mort, que s’hi va fent present amb cadàvers, que arrosseguen enigmes, i a conseqüència de l’epidèmia de grip a l’illa. Orfes de pare, són a cura del seu oncle pagès (Miquel Gelabert) mentre desitgen marxar a Algèria per retrobar-se amb la mare, que hi va emigrar. El desig d’una altra vida, de l’aventura que assenyala el mar. No tots els fils de la narració es tanquen. Recha, cineasta lliure i panteista que filma allò viu amb respecte i estima, convida l’espectador a imaginar. Com ho fan els seus personatges, que fabulen i expliquen històries. La vida real i la imaginada. També el desig de fer palpitar l’invisible dins del visible. Recha és dels cineastes sensuals que, a través de la materialitat de les coses vives, volen fer sentir l’intangible.