Cultura

‘TXAVU’ FILGUEIRA

MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL POPULAR TERRASSENCA LA XEMENEIA

“Farem la mulassa popular i ‘punki’, que sortirà quan li doni la gana”

És l’entitat cultural “gamberra” de Terrassa, que no vol subvencions per fer el que els plagui, com crear aquesta figura de bestiari popular que defugi el protocol i sigui alternativa i combativa

Què és una mulassa?
Les àligues i els dracs, els coneix tothom, però a Terrassa ja hi havia una mulassa l’any 1619. És una bèstia de la imatgeria de la cultura popular que té forma de mula i històricament està lligada al Corpus i es creu que sortia en les representacions del bou i la mula en el naixement de Crist.
N’hi ha moltes?
Sí. Diverses i antigues. Fa unes setmanes a Barcelona van fer la celebració dels 450 anys de la menció de la mulassa de Barcelona, que no és la que hi ha ara, ja que es va poder documentar en uns escrits.
La idea de recuperar la de Terrassa sorgeix de La Xemeneia?
Sí, som una entitat enamorada de la cultura popular i la festa, i un dia, com qui no vol la cosa, vam plantejar fer alguna bestiola, i ara no recordo qui va proposar que fos una mulassa. Va coincidir que es parlava ja de fer l’àliga a Terrassa, però vam veure que aquesta era més protocol·lària i seriosa, i vam decidir que seria tot el contrari, perquè nosaltres també som el contrari del protocol i més festius.
Per això diuen que serà ‘punki’?
Sí, també. Nosaltres ens classifiquem com els alternatius de la cultura popular de Terrassa, i crèiem que si la mulassa havia de ser irreverent, seria punk. Per això s’ha pensat que porti arracada, un pírcing al nas, i s’ha de veure, segons els constructors, si portarà cresta o no. Ja hi ha un petit esbós, i van ser el mateix Xavi Suárez i Lluís Ferrer els que es van oferir quan vam fer la presentació.
Quin cost té?
Algun deia entre 300 i 400 euros eliminant la mà d’obra, però ho desconec; tot i que ells ho faran de manera voluntària, i el treball de l’artista és el mes car. La mulassa vol ser el màxim de popular possible, i casa amb la idea que la faci la gent de la colla i de maner altruista. I serà popular i punki perquè sortirà quan li doni la gana. Ho va proposar en Jaume Maeso i va agradar a tots com a tret identitari. La idea de la mulassa va ser de La Xemenia, però s’ha creat un grup obert a qui vulgui que s’avingui amb el nostre tarannà i que ja té gent que no és de l’entitat. Pot ser que aparegui en un concert, en una cursa, en una cercavila de festa major, però sense avisar i respectant el que fan les entitats organitzadores, o no, depèn del col·lectiu o l’activitat que sigui. També té accent polític, amb sentiment de país, feminista, anticapitalista, antifeixista, antiprotocol i independentista. Serà combativa i s’intentarà vincular amb les inquietuds de la gent que estigui al seu voltant.
Fan campanya per aconseguir diners?
Volem fer un torneig de bitlles popular i després música el dia 17 de març perquè finalment s’han ajornat un cop més les xerrades debat sobre la festa major per falta d’entitats que s’hi hagin apuntat, perquè només ho van fer vuit. La inscripció serà de 20 euros per a equips d’un mínim de quatre, i en la mesura que sigui possible s’intentarà que siguin mixtos.
Com veuen l’estat de la cultura popular a Terrassa?
Pel que fa a participació i grups de cultura, està viu, perquè n’hi ha molts i en van sortint, però una altra cosa és veure quanta gent hi ha a cada grup. En alguns col·lectiu hi ha relleu generacional, i en d’altres no els deixen... Sobre la festa major hi ha un reclam històric, que ara sona més, per repensar-la i donar a la cultura popular el protagonisme que es mereix. També per replantejar actes com la cercavila, que es fa malament, i hi ha queixes, però llavors ningú s’atreveix a donar un cop a la taula. També amb el Condicionament la Coordinadora de Grups de Cultura Popular s’hi va posar de cul perquè es buscava un lloc cèntric, de pas, per mostrar, i aquest edifici suposo que estarà bé en l’aspecte funcional per guardar les bèsties, la pirotècnia i fer reunions, però no tindrà aquest punt de museïtzació. Era tan fàcil com plantar-se perquè no era el lloc, però costa sumar esforços i hi ha molts tarannàs individualistes. Les entitats haurien de dir les coses com són, i sense por a defensar el que és seu i proposen, i en part és perquè un dels vicis de la cultura popular, per no tenir problemes, és anar a remolc d’una manera institucional que està molt marcada i controlada. Nosaltres no rebem cap subvenció, i llavors tenim la llibertat de dir i fer el que volem.
Quins altres projecte impulsen des de La Xemeneia?
Primer vam recuperar una revetlla de Sant Joan popular, que hem fet durant dos anys, al costat del monument de la sardana, amb un sopar i ball, conjuntament amb Òmnium, que porta la Flama del Canigó. Després vam fer les Cançons de Taverna i les volem portar a la festa major del barri de Sant Pere i a la resta de la ciutat. Per la festa major vam fer el ball de gralles, que repetirem en un emplaçament i dia que potser canviaran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Dos membres de La Fura dels Baus saluden amb llaços grocs a Madrid enmig de crits i xiulets

Una Mercè en femení

BARCELONA
Antonella Lattanzi
Novel·lista italiana

“La foscor revela el sentit més profund”

barcelona

L’univers Adrià Puntí

Salt

Ramon Pichot, l’ubic

Girona

El Bòlit repensa el seu futur pels deu anys

Girona

El folklore, a Figueres

Figueres

Borràs celebra que el govern d’Aragó s’hagi retirat de la causa penal contra Vila i Puig per les obres de Sixena

Barcelona

La pista, per als d’EGB

Girona