Cultura

CULTURA

D’idees brillants

Sandra Uve culmina amb un llibre un projecte iniciat a la xarxa i continuat amb una tanda d’exposicions

Hi ha moltes dones ignorades que van crear invents que han revolucionat la humanitat

El llibre il·lustrat Supermujeres y superinventores. Ideas brillantes que transformaron nuestra vida (Lunwerg Editores), de Sandra Uve (Barcelona, 1972), tanca el progrés d’un treball, una mena de work in process, que va començar quan la il·lustradora i dibuixant de còmics va publicar a Instagram imatges i perfils de dones que han aportant amb el seu treball i talent solucions tant físiques com conceptuals a grans enigmes de la humanitat. A vegades, han estat invents que han fet molt més confortable i agradable la vida.

En veure la volada que anava prenent el seu treball, va plantejar-se que les imatges prenguessin cos físic i poguessin exposar-se en una sala, cosa que han fet en diferents indrets el darrer any.

El recorregut, però, no va aturar-se amb les exposicions, i les superdones inventores, ara, es poden expressar amb un llibre que segueix el mateix esquema de les mostres: en una plana, el retrat de la protagonista amb al·lusions als seus invents o descobriments i a l’altra plana encarada, el relat de la seva vida i la seva creació.

Un dels principals entrebancs que es va trobar Uve és el poc material gràfic de moltes d’aquestes protagonistes amagades de la història. Només va poder triar i remenar més en el cas de Marie Curie, la descobridora del radi, i que ha estat un dels excepcionals casos de rellevància pública entre les dones inventores.

El que no s’entén és que no tingui més popularitat una persona sense qui no s’entendria la vida quotidiana i professional de la majoria de la població actual del món: Ada Lovelace (Regne Unit, 1815-1852), filla de Lord Byron, que en les seves Notes del 1843, sobre la màquina analítica de Charles Babbage, apuntava el primer algoritme destinat a ser processat per una màquina, el que vol dir que marcava el principi bàsic de la programació informàtica.

La química Stephanie Kwolek (Estats Units, 1923-2014) va descobrir un polímer líquid cinc vegades més resistent que l’acer que es presenta en fibra rígida i ignífuga i que, entre les seves múltiples aplicacions, serveix per equipament espacial.

També la madrilenya Teresa Gonzalo (1977) que va desenvolupar un gel vaginal d’ús tòpic que protegeix del risc del contagi de VIH en un vuitanta per cent.

I així fins a noranta científiques i inventores que des de l’anonimat van revolucionar el món.

El llibre inclou un índex de tots els invents citats a l’obra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

La Sala Muntaner de Barcelona tanca portes després de 22 anys

Barcelona
Festival de Sant Sebastià

Robar i robar

sant Sebastià

La Porta de l’Infern, oberta de nou

Joan Miquel Oliver
Músic

“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”

BARCELONA

Contra l’abús de poder

bARCELONA

Damià Escuder, l’utòpic

Girona

Un país de llegendes

girona
Pròxim capítol:80. La verge segrestada (Santuari de Núria, Queralbs)

La vila saquejada

PALAFRUGELL
Crítica
teatre

De línia clara