El rei en la intimitat

L’humor sempre ha estat una cosa molt seriosa: ja ho era a l’època dels bufons, que probablement eren dels pocs a la cort que podien dir les veritats al rei. Ara l’humor, més que seriós, s’ha posat tràgic, ja sigui per uns integristes o per un jutge sense sentit de l’ídem. “Encara hi ha països en els quals gent que mana molt no s’adona que atempta contra un dret fonamental com ho és la llibertat d’expressió. Com deia el gran Pepe Rubianes, ¡que se vayan todos a tomar por culo! I que ningú no us prengui mai el riure ni els somnis.” Així de seriós es va acomiadar Toni Albà –parlant com l’actor i ciutadà Toni Albà, no com a monarca– al final de la seva Audiència i-real de dissabte passat al Festimams de Santa Coloma de Farners, el festival d’humor i gastronomia que té lloc al restaurant Lotus Blau de l’hotel balneari Termes Orion.

Per l’espai i les circumstàncies, va ser una audiència diferent de les moltes que Albà ha representat per tot Catalunya, posant-se en la pell del rei emèrit Joan Carles I, per fer-ne una caricatura brillant que, curiosament, l’acaba humanitzant molt més: el rei d’Albà és poca-solta, bocamoll, faldiller, molt conscient i orgullós dels seus privilegis d’antic règim, i amb facilitat per entrebancar-se amb les paraules o modificar-les sense manies. Tot això passava a “Santa Coloma del Far West”, per exemple.

Seguint la dinàmica del Festimams, el rei Albà va fer intervencions puntuals abans de començar el sopar i entre plat i plat –introduït pel presentador i organitzador del Festimams, Fel Faixedas–, però va ser en la recta final, durant les postres i els cafès, quan es va posar a la plena disposició dels seus súbdits perquè li preguntessin tot allò que els passés pel cap. Així, durant la nit vam saber com el rei va patir el casament de la filla d’Aznar, i quina és la seva visió sobre les llengües de l’Estat, incloses el baqueirense de la vall d’Aran i el castellà, que “mai no s’ha imposat a ningú”. I en la intimitat d’un saló ple de gent, el rei va aclarir que el 23-F va ser “un cop d’Estat, no contra l’Estat”. També algú li va preguntar quan arribaria la independència de Catalunya, i ell va dir: “Aquesta és l’única cosa que no depèn de mi, sinó de vostès, així que ja poden espavilar-se.” Paraula de rei.