Cultura
Ulls verd Pantone 320
El periodista Raül Garcia i Aranzueque publica la novel·la ‘Fora de registre’, una història d’amor en què també toca temes de contingut sociolingüístic i laboral
“Dins la societat catalana hi ha dos grans grups: el dels que miren TV3 i el dels que miren Telecinco”
Sempre és un plaer donar la benvinguda al món de la literatura a un company de redacció. Raül Garcia i Aranzueque debuta en novel·la amb Fora de registre (Gregal), una obra protagonitzada per l’Andreu, un home de trenta anys que comença a treballar en una empresa d’arts gràfiques com a cap de producció quan fa poc que la dona l’ha abandonat.
Aviat coneix la Rocío, una noia atractiva que treballa al taller de la impremta i que pertany a un sector social descendent de la immigració espanyola.
“Sempre es diu que la societat catalana és molt diversa. He volgut mostrar que hi ha dos grans grups, dins d’aquesta societat: el dels que miren TV3 i el dels que miren Telecinco. Es creuen pel carrer, però cada grup viu dins de la seva bombolla”, afirma Garcia.
“És un tema que no es tracta prou, aquesta mena d’harmonia no prou sincera. A Fora de registre, les dues bombolles conflueixen a la feina”, hi afegeix. I també hi conflueixen el sector obrer (a sota) i l’administratiu (a dalt), amb un ventall de personatges estereotipats i tot de situacions poc o molt habituals en l’àmbit laboral: alguns dinen de carmanyola al taller i d’altres al restaurant (encara que sigui de menú barat); tots reben les corresponents pressions; en un grup predomina el castellà i en l’altre el català... “Tinc una certa obsessió amb la llengua. M’interessa el vessant social. M’hauria d’haver dedicat a la sociolingüística”, confessa.
Hi ha dos escenaris clars: l’un és el barri de Sant Andreu, on sempre ha viscut el protagonista i el seu millor amic, en Jordi –“em serveix perquè l’Andreu tingui un confessor i, alhora, una veu de la consciència”, explica–, i l’altre és l’empresa, en un polígon, amb oficines i taller: “El vaig triar perquè és un món que conec, ja que hi vaig treballar de jovenet; a més, ja hi ha massa obres protagonitzades per periodistes.”
Personatges fets per peces
Si és un món que coneix, hi ha cap venjança cap a algun dels personatges més caricaturitzats? “Els personatges són gent que he conegut, però cap és tal com el represento. Tots estan formats agafant elements d’uns i altres. Com les situacions, que totes les he viscut, d’una manera o d’una altra, però cap tal com la mostro.”
En les obres de debut és on se solen concentrar més trets autobiogràfics, però Garcia assegura que, en el seu cas, pocs: “L’aversió que té el protagonista als gossos, a les bèsties en general, sí. Però jo no soc maniàtic com ell, ni cagadubtes”, aclareix.
A més del ritme sostingut i la combinació temàtica, una de les virtuts de la novel·la són els detalls estilístics, com ara els jocs d’interpretació de la realitat que fa l’Andreu: no veu un paper, sinó “un DIN A5, 148 x 210 mm”; quan passa vergonya, “la saturació de magenta li crema la cara”, i els ulls de la desitjada Rocío –l’enamorament és el nucli dramàtic– són “verd Pantone 320”.
Un altre dels temes que qüestiona són les tradicions familiars i la falta d’estimació sincera que pot amagar un aniversari o el Nadal. “Hi ha famílies tradicionals que miren de proporcionar als fills educació, esports, viatges... Però sense una estimació real. En canvi, famílies amb menys recursos no ofereixen tant, però sí un entorn més afectiu.”
Només hi ha un tema de conversa que unifica tots els personatges, encara que sigui per discutir: el futbol. “Amb el futbol, de fet amb el Barça, ho pots explicar tot, hi entren totes les capes socials. És molt útil, narrativament. Fins i tot la política catalana es pot explicar en clau Barça...”, assegura l’autor.
Raül Garcia i Aranzueque (Barcelona, 1970) va iniciar Fora de registre durant uns cursos a l’Ateneu; ha trigat anys a escriure-la i a trobar editor, però s’ho ha passat bé i, per tant, n’hi haurà més. “Ara estic treballant en un assaig d’encàrrec sobre la història de la Sagrada Família. Quan l’enllesteixi, començaré una nova novel·la, sí, i tant.”
