Tot està en el preàmbul

“No vaig ser testimoni de la xoà, tampoc soc fill de deportats ni he rebut cap transmissió directa, però des d’aquest punt de vista exterior explico que a partir de quatre suïcidis inicials es van succeir centenars de suïcidis a Àustria poc després de l’Anschluss [el 1938] i això em servia per mostrar que la xoà comença en realitat en aquest moment.” Eric Vuillard ha posat de nou sobre la taula la Segona Guerra Mundial a través d’un relat breu i concís amb el qual va merèixer el premi Goncourt 2017. L’ordre del dia (Edicions 62/Tusquets) fica el nas entre els bastidors del conflicte i es fixa en dos moments clau: el 20 de febrer de 1933, quan 24 representants de grups empresarials potents –Krupp, Opel, Siemens...– són rebuts per Herman Goering i Adolf Hitler, canceller des de fa un mes. Pacten donar suport a la campanya nazi per tal d’aturar l’avenç del comunisme. L’altre moment són les setmanes prèvies a l’Anschluss, l’annexió d’Àustria per Alemanya el 1938, quan va tenir lloc la trobada entre Kurt von Schuschnigg, “el petit dèspota austríac”, i Hitler, el 12 de febrer de 1938.

Entre d’altres documents, Vuillard ha llegit les memòries de Churchill i de Schuschnigg, i s’ha fixat en anècdotes aparentment banals per il·luminar-les i mostrar com la tragèdia es va coent de mica a mica, sense que els mateixos actors en siguin conscients. “És un llibre sobre la connivència, repasso tota una gamma de relacions que comença amb la complaença i acaba amb la corrupció, passant pels lobbies industrials; la societat passa de la connivència al compromís.”

Literatura, muntatge

Una de les claus d’aquest relat, que va causar una certa polèmica a França quan li van concedir el Goncourt perquè es va qüestionar si era una novel·la, és el muntatge: “No és una història lineal ni hi ha cap personatge principal: és un muntatge que permet dir les coses sense dir-les; és l’escenificació”, diu aquest autor, que veu la Història com un “espectacle”. Sobre el paral·lelisme entre l’època històrica que retrata i l’actualitat, Vuillard diu que el va escriure fa dos anys, abans de les darreres eleccions a Àustria: “Tanmateix el que ens interessa als escriptors és el present social, i no hi ha dubte que les històries es repeteixen: Trump no és el primer sonat que arriba al poder als Estats Units; Bush també ho era.”

Com a escriptor, Vuillard –que ha explorat des de la ficció altres moments històrics com ara 14 juillet (Actes Sud, 2016), sobre la Revolució Francesa; Congo (Actes Sud, 2012), sobre la conquesta colonial, o La Bataille d’Occident (Actes Sud, 2012), sobre la Primera Guerra Mundial–, considera que l’escriptor ha d’intentar copsar, més que l’èpica, què feien les persones en l’època concreta, com es vivia, qui eren els actors de debò. “La xoà és l’horitzó d’algunes preguntes que ens fem i partim d’una impossibilitat literària de copsar-la.”

Drama i comèdia

L’escriptor assumeix que hi ha un component de comèdia evident en el seu treball, que contrasta amb la tragèdia posterior que el lector ja coneix per endavant. Amb tot, quan escriu intenta separar-se de la impressió que li produeixen les imatges de l’època: “Ens acostumem a veure imatges però no veiem qui les ha produïdes, que és el que a mi m’interessa, i en el cas de la Segona Guerra Mundial, la majoria estan fetes per Goebbels, que tenia uns mitjans enormes per desplegar la propaganda nazi; arrencar-se d’aquesta ideologia que està a tot arreu costa molt.”

Eric Vuillard, que actualment enllesteix un llibre sobre la guerra a la Indoxina, presentarà L’ordre del dia avui a les 19 h a la llibreria Laie de Barcelona.