Cultura

Cultura

El Rahola que ens faltava

El fill de Ferran Rahola dona a la ciutat cartes, fotos i dibuixos del fons familiar

El fill del pedagog Ferran Rahola Auguet (Girona, 1914-Reims, 1994) i net de Carles Rahola i Pompeu Fabra, Pompeu Peio Rahola Fabra, va formalitzar ahir la donació a l’Ajuntament de Girona del fons documental del seu pare. Entre el material rebut, hi ha correspondència, fotografies, carnets, visats, manuscrits i, sobretot, un conjunt de retrats i caricatures que Ferran Rahola, aficionat al dibuix des de ben jove, va fer dels seus familiars i dels amics que va conèixer al llarg de la seva vida, entre els quals hi ha alguns dels polítics i intel·lectuals catalans més rellevants del seu temps. “Lliurar aquest fons per a mi significa propiciar que per fi el meu pare pugui tornar a la seva ciutat”, va dir Peio Rahola, que va néixer a l’exili, a Reims, i ha acabat decidint establir-se a Catalunya, on resideix des de fa un any, també “en homenatge als pares”.

El llegat presentat ahir incorpora un objecte especialment emotiu: el rellotge de butxaca Longines Extra que Carles Rahola portava a la presó, poc abans de ser afusellat, el 15 de març de 1939 (demà farà 79 anys), i que Ferran Rahola va conservar com un tresor, fins que a la seva pròpia mort el va donar també al seu fill. “Si em sap greu donar-lo? Al contrari: és un honor!”, va exclamar amb convicció aquest entomòleg de prestigi avui jubilat i que, segons va remarcar l’alcaldessa, Marta Madrenas, “ha tingut un acte de generositat extrema amb Girona”. El rellotge, a banda de les notes de comiat amagades entre els plecs de la roba, va ser l’únic objecte que les autoritats franquistes van permetre que recuperés la família de Rahola. El dramatisme d’aquells dies queda reflectit en un dels dibuixos de Ferran Rahola que formen part de la donació: és una caricatura del pare, amb les seves inconfusibles ulleres de pinça, però amb el rostre tan devastat per la guerra, que a penes es reconeix en aquests pòmuls angulosos i sense carn l’home galtaplè i bonhomiós que havia estat. A banda dels dibuixos (un total de 269 i tres llibretes d’esbossos), entre els quals hi ha escenes de família, del seu pas pels camps d’Argelers i Bram, i retrats de Pompeu Fabra (el seu sogre), Pau Casals, Josep M. Corredor, Carles Pi i Sunyer, Antoni Rovira i Virgili, Miquel Santaló, Laureà Dalmau o Eugeni Xammar, el fons també inclou 62 fotografies; les cartes que va rebre del seu pare, de Josep Irla i del seu amic i també mestre Pere Casellas des del front (on moriria el 1938); els diaris de les seves pràctiques de magisteri a les escoles de Campdevànol i el barri de Santa Eugènia, entre 1935 i 1936, i diversos escrits de tema polític que va signar entre 1945 i 1946 amb el pseudònim de Josep M. Alegre. Tot aquest material serà aplegat en un llibre l’any que ve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.