infraestructures
Mig segle a Palamós del pont de la Devesa de Girona
història
L’Ajuntament de Palamós recorda l’èpic trasllat del pont i la posterior inauguració, el juny del 1969, i fa un homenatge a la família De Toca i de Ciurana, que ho va fer possible
Van comprar el pont a l’Ajuntament de Girona el 1963
L’Ajuntament de Palamós va commemorar ahir el 55è aniversari del trasllat del pont del Rellotge, que havia estat instal·lat a la Devesa de Girona, fins a Palamós. Aquesta va ser una gran operació que va comportar el desmuntatge d’aquest pont, construït als tallers Eiffel de París el 1878, per traslladar-lo fins a Palamós. El viatge, que per a alguns va ser èpic, es va fer de nit, va durar dos dies i només es va fer una aturada, a Llagostera.
Ahir, a Palamós, i amb motiu d’aquesta efemèride, es va voler fer un reconeixement a la família De Toca, que va fer possible l’adquisició d’aquest pont i el seu posterior trasllat. El pont, que havia de servir per connectar el nucli amb el barri de Belitrà, salvant la riera Aubi, va arribar a Palamós el 1963, però no es va instal·lar fins al 1968. Després d’anys fent aquesta funció, degradant-se amb el temps i amb la seva història en bona part oblidada, l’Ajuntament de Palamós el va restaurar a finals de l’any passat per recuperar la seva plenitud i, a la vegada, recordar els seus orígens. El reconeixement a la família De Toca era un pas necessari, segons explica l’alcalde, Lluís Puig.
Un home idealista
Els motius que van fer possible aquest trasllat són fonamentalment dos. A Girona, amb els canvis de circulació a la zona de la Devesa, a principi de la dècada dels anys seixanta del segle passat, el pont del Rellotge havia deixat de fer la seva funció i era més aviat un coll d’ampolla. Calia retirar-lo i fer un millor accés per al trànsit rodat. I el Palamosí Josep Maria de Toca va veure l’oportunitat. Segons explica Joaquim de Toca, fill del promotor del trasllat: “El pont anava per a ferralla, i el pare, que era enginyer i un idealista, com el definia la mare, no ho podia permetre. Va veure l’oportunitat d’adquirir-lo a l’Ajuntament de Girona per reubicar-lo a Palamós i superar la riera Aubi i connectar amb el Belitrà”, recorda De Toca. La seva germana, Maria Teresa de Toca, explica que “abans del pont quan la riera anava plena no podien anar a col·legi”.
Un fet inèdit
El regidor d’Urbanisme, Jordi Pallí, va explicar que, a banda de la importància de la restauració, calia remarcar aquesta iniciativa privada, insòlita per l’època: “Que uns veïns paguessin de la seva butxaca la compra i el trasllat d’aquest pont és un fet insòlit; fins i tot avui ho és.” La compra del pont, a banda del cost del trasllat, es va fer per 25.000 pessetes –vegeu peça.
Joaquim de Toca i la seva germana Maria Teresa van agrair a l’Ajuntament no només la iniciativa de restaurar-lo i recuperar els seus colors originals, sinó l’oportunitat que representarà per als palamosins poder accedir a una part de la seva història que havia quedat mig oblidada, tapada pel temps, les capes de pintura de color gris, molt allunyades del vermell original i, també, recordar una gesta sense precedents. L’alcalde, Lluís Puig, va voler també agrair la implicació de la família De Toca i de Ciurana amb el Servei d’Arxiu Municipal amb la cessió de diversa documentació relacionada amb el pont, així com una cinquantena de fotografies que recullen el seu trasllat i posterior muntatge. El Servei d’Arxiu Municipal i l’àrea de Cultura i Patrimoni van elaborar un plafó interpretatiu d’aquest element –que és catalogat–, en el marc de la línia d’altres plafons que estan situats en diversos elements patrimonials o en carrers dels nuclis antics de Palamós i Sant Joan.
LES FRASES
Un treball de restauració
Durant el darrer trimestre de l’any passat l’Ajuntament de Palamós va realitzar tasques de conservació i millora del pont de Ferro, mitjançant les quals es va restaurar i dignificar un element arquitectònic inclòs en el pla especial de protecció del patrimoni de Palamós pel seu valor històric i cultural. El pont és una estructura d’acer laminat, reblonada, de 18,42 x 6,58 metres.
Les tasques van permetre recuperar la imatge original del pont, extraient tot l’òxid de la seva estructura, amb doll de sorra, i revestint-la amb capes de protecció de base i pintura d’acabat de color vermellós/marró, tal com era en el seu origen, l’any 1878, quan va ser construït. També es va realitzar un nou paviment de formigó per millorar el pas dels vianants i es van extreure elements del contorn que entorpien la seva visió exterior, com ara pilones o senyals, i eliminant també la canya de la riera en la seva part més pròxima. A més, i per finalitzar el projecte, es va il·luminar per donar-hi més visibilitat a la nit.
Un llarg trajecte: París, Girona i Palamós
J.T
El pont de Ferro de Palamós –curiosament mai es va dir amb el nom del seu constructor– va sortir dels tallers de Gustave Eiffel el 1878 perquè fos instal·lat a la Devesa de Girona. En un dels extrems del pont hi ha una placa amb la inscripció: “G. Eiffel & Cie. Constructeurs. À Levallois près Paris.”
La seva construcció va ser encarregada per la ciutat de Girona a l’empresa de l’enginyer Gustave Eiffel, juntament amb altres set ponts metàl·lics.L’encàrrec es va fer amb motiu de l’arribada de la línia del tren, i originàriament es va col·locar sobre el riu Güell, franquejant l’accés a Girona davant de la Devesa. L’any 1963 va ser desmuntat d’aquest emplaçament arran de l’ampliació del pas de la zona on estava situat.
La compra la van promoure un grup de veïns del paratge de Belitrà, liderats pels palamosins Josep Maria de Toca i la seva muller Mariana de Ciurana com a promotors. El pont es va adquirir per 25.000 pessetes, davant la necessitat de disposar d’un pas segur arran de la creixent densitat d’edificacions a la zona i la impossibilitat de travessar la riera els dies de pluges intenses.
El pont va ser transportat a Palamós sense desmuntar, i cinc anys més tard, el 1968, es va instal·lar al seu emplaçament actual, segons un projecte elaborat per l’enginyer de camins Agustí Palau Baquero. Aquest emblemàtic pont es va inaugurar solemnement el dia 24 de juny de 1969, coincidint amb la diada de Sant Joan i la festa major de Palamós, amb presència d’autoritats i veïns.
