Cultura

Javier Gutiérrez. se’n parla

Actor. Bernat Salvà

“Valoro molt el risc en el treball d’interpretació”

Els premis Goya pels seus treballs a El autor i La isla mínima certifiquen que estem davant d’un dels actors espanyols del moment. Javier Gutiérrez (Luanco, Astúries, 1971) roda a Catalunya a les ordres d’Oriol Paulo el thriller fantàstic Mirage, juntament amb Adriana Ugarte, Chino Darín, Nora Navas, Francesc Orella, Clara Segura, Aina Clotet... En una pausa del rodatge al Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, va atendre les preguntes d’El Punt Avui i altres mitjans. El 6 d’abril torna a les pantalles amb Campeones, de Javier Fesser.

Què el va atraure de ‘Mirage’?

El primer que em va atraure va ser el director. Oriol Paulo té una filmografia curta, però molt potent, i escriu històries molt interessants. A més, ha fet un càsting important, amb gent jove i actors experimentats. I jo que tinc el gruix de les meves escenes amb dues actrius que admiro molt, Nora Navas i Clara Segura, no podia deixar passar aquesta oportunitat. Per a mi, són les millors de la seva generació. Hi havia prou ingredients per embarcar-me en aquest projecte. A més, el meu personatge és molt interessant, tot i que no en puc revelar gaires detalls. Té un passat bastant fosc i l’encontre amb el personatge d’Adriana Ugarte fa trontollar tota la seva vida. En aquesta pel·lícula no tot és el que sembla, hi ha molta ambigüitat i els personatges tenen dues cares. En aquest sentit, el meu personatge aporta llum i foscor.

Quan ha de seguir els codis d’un gènere com el ‘thriller’, se sent amb llibertat per crear els seus personatges?

Sí, de vegades és difícil, sobretot en una pel·lícula com aquesta, en què has d’interpretar el mateix personatge durant 25 anys. Però també són reptes que fan que l’actor surti de la zona de confort. Jo valoro molt el risc en el treball d’interpretació. Quan veig treballs de companys que no han sortit bé, però han assumit riscos a l’hora de crear el personatge, agraeixo molt el seu esforç, més que el treball que un ja sap que funcionarà.

Per què creu que l’èxit li ha arribat ara?

No ho sé, però també em sento un privilegiat per haver fet un personatge com el de Saturno a Águila Roja durant tant de temps, em va donar prestigi i popularitat. Em va suposar un coixí econòmic que em va permetre produir teatre. És cert que amb La isla mínima hi ha hagut un salt qualitatiu en els treballs que m’han ofert. Potser han deixat de veure’m com un actor que es movia bé a la comèdia i han descobert que també em moc bé al drama o el thriller. M’ha obert un ventall de possibilitats molt més gran del que hi havia. De tota manera, sempre he treballat al teatre, a la televisió, que és un mitjà on disfruto molt, i en el cinema. He fet treballs de molta repercussió, em considero un dels actors més privilegiats del país.

Has parlat de ‘thriller’, però ‘Mirage’ no té elements també de ciència-ficció?

Sí, hi ha una interferència entre dos temps, entre el passat i el present, i hi ha una història que en podríem dir de ciència-ficció. Quan dius ciència-ficció sembla que hagin de sortir uns animals del futur, però Mirage més aviat juga amb el temps, sembla un trencaclosques. L’espectador haurà de gestionar molta informació fins que lligui caps i entengui el que passa. Al final té girs sorprenents.

A ‘Mirage’, no tot és el que sembla, hi ha molta ambigüitat

i els personatges tenen dues cares



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona