El poblat dels prodigis

Com era la vida dels nostres avantpassats fa 7.000 anys? Si algú mai s’ho ha preguntat, trobarà resposta visitant el jaciment de la Draga, a Banyoles, un dels assentaments d’agricultors i ramaders més antics de Catalunya (fa exactament 7.400 anys que s’hi van instal·lar els primers pobladors) i un jaciment excepcional: és l’únic de la península Ibèrica on s’han recuperat intactes eines fetes totalment de fusta.

Aquest poblat neolític, actualment i parcial negat per les aigües de l’estany, disposa del parc neolític de La Draga, situat a tocar del poblat lacustre, que permet al visitant descobrir la vida quotidiana en el neolític i conèixer una mica més els seus antics pobladors. Si encara es vol aprofundir més, ara una exposició reuneix, per primera vegada, més de dues-centes peces arqueològiques del jaciment, alhora que esdevé un extraordinari aparador dels resultats de pràcticament 30 anys d’excavacions arqueològiques fetes en el que es considera un dels poblats neolítics més importants de la Mediterrània occidental.

Organitzada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, La Draga, el poblat dels prodigis –que s’inaugura avui a les 19 h– al monestir de Sant Pere de Galligants (MAC-Girona), és una oportunitat excepcional per veure una col·lecció de peces de fusta i matèria orgànica úniques, com ara arcs, javelines, pals cavadors, fusos, culleres, remenadors i tascons, mànecs, aixes, falçs, cordes i tiges de fletxa, així com elements estructurals de les cabanes, com ara penjolls caragolines, braçalets de marbre, restes de menjar i ceràmiques de cuina, eines lítiques i cranis trofeu de diversos animals.

L’exposició s’estructura en àmbits que responen a quatre conceptes bàsics: l’emoció (l’impacte que va generar la descoberta del jaciment als anys noranta), l’anàlisi (mostra les més de 200 peces), la interpretació (la reconstrucció dels 400 anys d’ocupació del campament) i la imaginació. S’acompanya de vuit audiovisuals que connecten en primera persona amb els directors de les primeres excavacions, recullen les peculiaritats del treball de tot l’equip d’arqueòlegs sobre el terreny i aporten la visió d’especialistes sobre temes de reflexió transversals, com són Ferran Adrià –la cuina i l’alimentació–, Martí Boada –la petjada humana sobre el medi ambient–, Marc Boada –la innovació tecnològica– i Eulàlia Subirà –els orígens de la comunitat a partir de la paleogenètica. Una experiència expositiva que es completa amb un audiovisual de realitat augmentada a través de què el visitant entra en el poblat de la Draga i el neolític i fa una passejada pel jaciment i el seu entorn.

Paral·lelament a l’exposició, que es podrà visitar fins al 16 de setembre, s’han organitzat diverses activitats adreçades a tots els públics que la complementen. Per a més informació: www.macgirona.cat i www.museusdebanyoles.cat .