Cultura

SALVADOR BALCELLS

COMISSARI DEL FESTIVAL DE NOVEL·LA CRIMINAL EN CATALÀ, EL VI FA SANG

“Els tiratges no reflecteixen aquesta actualitat del gènere negre”

Llibres i vi, no necessàriament per aquest ordre, seran protagonistes a l’Espluga de Francolí. Salvador Balcells, junt amb Margarida Aritzeta, coordina la cita negra i cultural

L’Espluga de Francolí enllesteix els preparatius per a una nova edició del festival literari El Vi Fa Sang, l’únic del país dedicat a la novel·la criminal feta en català –ja sigui escrita o traduïda– i amb la particularitat afegida que ho combina amb maridatges de vins. La mostra, que es presenta com un aparador dies abans de Sant Jordi, tindrà lloc del 6 al 8 d’abril, amb l’assistència de 35 autors. El festival es presenta parlant de “novel·la criminal” i no pas de “novel·la negra”. Ens explica el matís?
Som originals en aquest sentit. El concepte aplega millor els dos grans blocs en què podem dividir aquesta literatura. La novel·la negra, per una banda, és la que dona més importància al context social, a la idiosincràsia del delinqüent. La policíaca, per l’altra, és aquella que es basa en la resolució d’un cas per un policia o un detectiu. Les dues són englobades en el terme novel·la criminal.
És un terme poc usat?
Els especialistes l’usen molt, però en els festivals s’acostuma a parlar bàsicament de novel·la negra.
Pel que fa a relacionar llibres i vi, això ja és més comú?
No és cap originalitat nostra. A França, que és el país del món on hi ha més festivals d’aquest tipus, quasi un centenar, n’hi uns quants que també combinen la literatura amb el vi. Nosaltres vam pensar de fer-ho perquè l’Espluga és una zona vinícola tradicional i vam pensar que també serviria per promocionar la DO Conca de Barberà. La finalitat no és que el públic i els escriptors vinguin a beure vi, sinó que és un element per ambientar. De fet, existeix una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat que es diu Biblioteques amb DO. Promou a la xarxa de biblioteques públiques les lectures acompanyades de tast de vins.
El vi és un bon incentivador de la lectura?
Pot ésser-ho, sí.
En l’agenda el festival hi ha programats un munt d’actes. Més enllà d’una festa literària, sembla una festa major.
Aquest any, més que mai. En les tres edicions anteriors el festival es movia per diferents llocs i emplaçaments de dins el poble. Programàvem els actes en escenaris diferents, ja fos al museu, en un celler o a on calgués. Aquest cop ho plantegem de manera diferent i tot queda concentrat al Museu de la Vida Rural. Hi incorporem més actes perquè ens estalviem els desplaçaments d’un lloc a l’altre. Som conscients que haurem d’anar amb molt de compte amb els horaris i ser estrictes amb el temps per no acumular retards.
Es recurrent que s’afirmi que la literatura de lladres i serenos viu un ‘boom’. Hi està d’acord?
En bona part, sí. Existeix una mena de moda i la prova és que cada vegada hi ha més festivals, no només a Catalunya sinó arreu de l’Estat. El problema que tenim amb el català, i aquesta sí que és una característica fonamentalment nostra, és que la novel·la en català està en inferioritat de condicions respecte a la novel·la negra en espanyol. Per això creiem que necessita ser estimulada i potenciada.
Aquest bon moment de forma que viu la novel·la negra es tradueix en millors vendes?
Encara no, almenys pel que fa a la novel·la en català. Se’n parla més, això és una realitat, però els tiratges no reflecteixen aquesta actualitat del gènere. Per posar un exemple, li diré que cada any donem dos premis, un de nacional i un d’internacional. Massimo Carlotto és l’escriptor internacional a qui volem fer reconeixement i el premi nacional és per al mallorquí Antoni Serra. Té escrites 34 novel·les del seu protagonista, Celso Mosqueiro. Als anys vuitanta feia tiratges de 15.000 exemplars per cada llibre. Actualment, que un autor en català aconsegueixi un tiratge de 1.500 llibres ja es pot considerar un èxit. Evidentment, faig l’excepció dels molt mediàtics, però aquest és un tema a part.
La novel·la criminal, històricament tenia la consideració de literatura de segona línia. S’ha arrencat aquesta etiqueta?
És cert que una mica sí que tenia aquesta consideració. Però, en realitat, en aquest gènere no passa res que no passi en els alters: hi ha la bona literatura i la mala literatura. Durant anys els crítics han considerat que una cosa és l’alta literatura i una altra cosa són els gèneres, però jo considero, i crec que molta gent hi estaria d’acord, que no té sentit. Si és una bona novel·la en termes d’estil i de qualitat, un llibre de crims pot tractar de manera interessant el món que envolta aquella determinada situació. La literatura és el tractament que es fa tant del llenguatge com de la temàtica.
Els autors escandinaus han marcat un punt d’inflexió?
La novel·la negra escandinava és una moda i el problema és que ens n’ha arribat de tot, bo i dolent. És un fenomen que no acabo de veure positiu, perquè impedeix que els autors propis puguin tenir més ressonància.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Nou cop a la cultura

BARCELONA
Museus

Els oasis culturals

barcelona
Netflix

‘Menéndez’, duc el dimoni dins meu

Barcelona
Arts escèniques

De l’escena a la petita pantalla

BARCELONA

Últimes funcions i concerts abans del tancament

girona
L’Auditori de Barcelona ja opta per la via digital
Música

L’Auditori de Barcelona ja opta per la via digital

Joan Miquel Oliver
MÚSIC

“La llibertat, avui dia, està molt infravalorada”

BARCELONA
Mirador

Sola amb la veu de Tilda Swinton

QUERALT RIERA
Dramaturga i directora

“A Catalunya, ens emmirallem en una pobresa congènita”

BARCELONA