El sarcasme del cabaret en clau femenina
Maria Molins volia cantar. I amb Bárbara Granados van construir un espectacle amb un notable toc de cabaret però que traslladen a l’actualitat a través d’unes sarcàstiques converses de telèfon. Cabareta, que es va poder veure fugaçment a la Sala Muntaner durant el darrer Festival Grec, viu una segona estada al Lliure de Gràcia, del 5 al 15 d’abril.
L’obra, amb direcció de Joan Maria Segura, recupera l’esperit de la Barcelona canalla dels anys vint i trenta del segle passat, i fins a l’actualitat; un homenatge a Maria Aurèlia Capmany, Guillermina Motta, Núria Feliu, Mary Sampere, Ángel Pavlovsky i El Molino. Aquest espectacle, en què participen també l’actor Miquel Malirach i el músic Dick Them (que alterna amb Jordi Morales), flirteja també amb la mort i, fins i tot, amb el mal tràngol del càncer, com el que va tenir la pianista i que procura maltractar-lo amb tot l’escarni possible. La presentació dramatúrgica és la clàssica de la companyia, farta de fer actuacions per províncies. I que no els arriba mai la fama i l’èxit. Però això no treu que aquests personatges juguin i disfrutin de la seva picardia. El joc connecta amb el públic. De fet, un dels reptes de l’actriu Maria Molins, que, a més de cantar, volia trencar la còmoda quarta paret i enfrontar-se directament als espectadors.
