Música

RAFEL LLOBET

DIRECTOR DE LES CARAMELLES INFANTILS DE LA SEU D’URGELL I PROFESSOR DE L’ESCOLA DE MÚSICA

“Les caramelles són un cant al renaixement de la natura i la vida”

Els cants i la música de les caramelles són una tradició ben viva per Pasqua als carrers de la Seu d’Urgell. A les infantils, hi han participat 80 nens i nenes de totes les escoles de la ciutat

A la Seu d’Urgell, les cantades de caramelles gaudeixen d’una gran vitalitat, fruit d’una llarga tradició recuperada fa unes dècades. En canten, per separat, grups d’adults i canalla de totes les escoles de la ciutat. Quin és l’origen de les caramelles i en què consisteixen actualment?
A la Seu d’Urgell i a d’altres indrets, per Pasqua se surt al carrer a cantar cançons. Els temes originaris i més importants estan relacionats amb la natura, el renaixement que significa la primavera, l’allargament del dia, el despertar de les plantes, els animals, les flors... També hi apareix l’amor, lligat amb el cicle de la natura que per aquesta època té el nou despertar anual a la vida. En paral·lel, i com que som a Pasqua, s’hi suma el vessant religiós. De tota manera, la part religiosa també s’inspira en la natura: la mort seria l’hivern, quan res es belluga, i la resurrecció seria ara, amb la tornada a la vida.
Així, l’origen és el renaixement lligat a la primavera i a la Pasqua?
Sí. Cal tenir en compte que antigament el calendari de l’any natural començava per aquesta època, en lloc de per Nadal com ara. Aleshores, les llunes es comptaven fins al març. Per això, la Pasqua sempre es fa coincidir amb una lluna plena. És quan la natura comença a donar fruit i, a les societats pageses, començava ara tot el cicle vital. L’origen de la tradició de les caramelles crec que està relacionat amb el fet que els nois anaven a cantar a les cases on hi havia noies, amb la intenció d’aparellar-se. Cantaven i, a canvi, la gent els donava menjar. Aleshores, el dilluns de Pasqua s’ho anaven a menjar tot plegats i feien una mena de festa de la primavera.
Els cants encara es fan, itinerants, sota els balcons de les cases a la Seu?
Actualment, es canta pels carrers de la ciutat. Els cantaires porten una cistella per arribar als primers pisos de les cases i, en comptes de menjar, la gent hi diposita diners. Al seu torn, els cantaires els donen una targeta de les caramelles. Les caramelles infantils s’organitzen conjuntament amb les AMPA de les escoles Albert Vives, Pau Claris, La Valira i el col·legi La Salle. Ho coordina l’Escola Municipal de Música, i existeix una comissió per muntar-ho, que funciona des de la tardor. Els nens van amb barretina, camisa blanca i pantalons foscos. Les nenes també, però sense barretina. Tot i que la tradició per als adults era sortir el dissabte a la nit i el diumenge al matí de la Setmana Santa, sortim a cantar el dissabte al matí, l’endemà de Divendres Sant. És un matí de mercat i hi ha molta animació i bon ambient. Enguany, hi han participat uns 80 nens i nenes, d’entre sis i catorze anys, que s’han apuntat voluntàriament a cantar, acompanyats dels músics.
Antigament, les dones també cantaven?
Sols cantaven els homes. Les caramelles dels adults, aquí a la Seu, que organitza la Germandat de Sant Sebastià, estan fetes a tres veus sols masculines. En aquest cas, segueix la tradició dels cors de l’Anselm Clavé del segle XIX. Moltes de les cançons de caramelles venen de les harmonitzacions que feien tres o quatre veus d’homes.
Quines cançons es canten?
El repertori és de quatre cançons. Enguany, hem cantat Les flors de la primavera, que és una cançó amb dues parts, per dir-ho d’alguna manera: una de l’estil d’una marxa i l’altra, més semblant a una havanera. També una sardana de Joan Roure anomenada La Pasqua de les flors, un autor solsoní –ja mort– que va viure a Andorra. Hem cantat un vals anònim, recollit al poble cerdà de Músser. I l’havanera La gavina, popularitzada per Marina Rossell.
Per què s’han conservat les caramelles a la Seu?
Abans de la dictadura franquista, s’havien fet durant molts anys. Als anys vuitanta es van tornar a recuperar, a càrrec de la Germandat de Sant Sebastià, per a adults. I al cap de pocs anys, i inicialment a través de l’escola Albert Vives, es van iniciar les infantils. Als anys noranta, em van demanar si podia dirigir-les i fins ara. El 2003 no en vam fer, i el següent vaig proposar que s’estengués a la resta de centres escolars de la ciutat. Ara hi participa qualsevol nen o nena de la Seu que ho desitgi. En els darrers anys, la coordinació l’ha assumit l’Escola Municipal de Música.
Les caramelles acaben sent, també, una introducció al cant coral que després reverteix a l’Escola de Música?
Sí, tot i que cal assenyalar que la política de l’escola ja és ser molt present a l’exterior, participant en tot tipus d’activitats socials a la ciutat. Molta canalla comença a tenir contacte amb l’escola, i descobreix el cant i el món de la música a través de les caramelles. Alumnes de l’escola, que toquen instruments de vent, també participen en les caramelles infantils i toquen pel carrer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona