Cultura

des del jardí

vicenç pagès jordà

Escriptors que no ho són

EEls ‘escriptors mediàtics’ no apareixen als mitjans fins que tenen una obra consistent; els ‘mediàtics escriptors’ no comencen a escriure fins que són famosos

Rock Bottom Remainders (1992-2012) va ser un dels pitjors grups de la història del rock. Ho sabia tothom, començant per ells mateixos, i això no obstant van actuar en bons locals, van aparèixer en xous televisius i fins i tot van compartir escenari amb Bruce Springsteen. L’explicació és senzilla: el grup estava format per escriptors: Amy Tan (El club de la bona estrella), Stephen King (Carrie), Matt Groening (The Simpsons), Mitch Albom (Els dimarts amb Morrie), Greil Marcus (Mistery Train) i Scott Turow (Presumpte innocent), entre d’altres.

Precisament perquè eren escriptors ningú no els exigia que toquessin bé. La seva música era com el violí del pintor francès Dominique Ingres: una afició innòcua, sense pretensions. Si ens fa gràcia veure com Amy Tan destrossa One way or another disfressada de Debbie Harry (amb perruca rossa inclosa) o sentir com Stephen King fa malbé Suzie Q, és perquè tenim ben present que estan fora de lloc. Com si actuessin en un karaoke, l’únic que els exigim és que es desprenguin del sentit del ridícul, que és exactament el que fan. Rock Bottom Remainders podien tocar malament no només perquè no eren músics, sinó sobretot perquè tenien èxit escrivint: quan el grup existia, havien publicat 150 llibres, dels quals havien venut en total 350 milions d’exemplars.

Per Sant Jordi, al nostre país es produeix el fenomen oposat. Em refereixo a estrelles del rock, de la cuina o del futbol que publiquen llibres. A diferència dels membres dels Rock Bottom Remainders, aquests escriptors de Sant Jordi prenen literalment el lloc d’escriptors vocacionals, disciplinats, tossuts, que a vegades tenen problemes per publicar.

Proposo que diferenciem dues categories. D’una banda, els escriptors mediàtics, persones que bàsicament es dediquen a escriure i que trobem sovint als mitjans de comunicació. De l’altra, els mediàtics escriptors, persones conegudes per treballar als mitjans i que de tant en tant escriuen un llibre. Els escriptors mediàtics no apareixen als mitjans fins que tenen una obra consistent; els mediàtics escriptors no comencen a escriure fins que són famosos. Un exemple dels primers seria Màrius Serra, que acaba de publicar un llibre metaliterari i transficcional, La novel·la de Sant Jordi. Pel que fa als mediàtics escriptors, només cal recordar com s’autodefinien els Rock Bottom Remainders: “Fem música tan bé com Metallica fa novel·les.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El coguionista de ‘Déjate llevar’ diu que va resultar “impossible” adaptar el pla de rodatge a l’embaràs de Clotet

barcelona

Aina Clotet: “Vaig assumir que una sèrie feminista consideraria totes les opcions per no excloure’m per l’embaràs”

Barcelona

Reobren la polèmica del claustre de Palamós

palamós
Isaki Lacuesta
Director de cinema i artista audiovisual

“El cinema ens permet viure més vides”

Girona

A través del mirall

girona

Vida tranquil·la

BARCELONA
Patrimoni

A la recerca del romànic banyolí

BANYOLES

Temporada alta de viatges

GIRONA
Mirador

‘Millennials’ de pa sucat amb oli