Agorafòbia i soledat
El jove editor nord-americà Daniel Mallory debuta en novel·la amb el títol ‘La dona de la finestra’, signant amb el pseudònim A.J. Finn
Mallory juga amb referents com ‘La finestra indiscreta’, ‘Perduda’ i ‘La dona del tren’
Amagat sota la identitat d’A.J. Finn, Daniel Mallory, presenta Anna Fox a la novel·la La dona a la finestra (Rosa dels Vents), una doctora psicoterapeuta a qui la vida ha fet un gir de 180 graus. Ara, tancada a casa i allunyada del seu marit i la seva filla, pateix agorafòbia i no pot sortir a l’exterior. Les parets de casa seva se la mengen i necessita “l’instint primari humà”, assegura l’autor Daniel Mallory, espiar els seus veïns i descobrir coses que no li acaben de quadrar.
Mallory ha volgut jugar amb el simbolisme de les xarxes socials i la “incitació que ens donen a espiar la vida privada dels nostres amics”. El que la protagonista no sap és que casa seva, on es sentia segura, passarà a ser “el seu principal enemic”, aclareix el novel·lista nord-americà.
Encara que Mallory reconegui que Anna Fox no és ell, “sempre hi ha detalls personals”, però la protagonista no pateix la mateixa malaltia que ell té a la vida real, la bipolaritat. Per Mallory, tenir bipolaritat és com “viure en un constant thriller, perquè mai saps què faràs en els pròxims segons”.
Amb referents com La finestra indiscreta, mític film d’Alfred Hitchcock; Perduda, de Gillian Flynn, i La dona del tren, de Paula Hawkins, Mallory publica un thriller en què el primer terç del llibre marca el ritme de la lectura i es guanya el lector i, a partir d’aquest moment, les rutines es pertorben i el lector penetra en el gruix dramàtic de la trama.
Amb fets que podrien ser reals, l’autor ens presenta aquesta història a través d’una figura femenina perquè creu que “hauria estat més difícil distanciar-se si l’hagués protagonitzat un home”, ja que pretenia assemblar-se al mínim possible a ell. També assegura que la intenció és “desmantellar la tendència que les dones s’obsessionen amb els homes i la seva dependència” i reclama que “més autors escriguin des de la perspectiva femenina”.
Mallory també assegura que mai deixarà de “mirar per la finestra” i que la seva intenció ha estat “escriure un llibre amb cap i cor” allunyat de l’estàndard i per demostrar com n’és, de difícil “generar empatia amb la gent i la facilitat de ser mal interpretat”. És per això que l’editor i ara escriptor Daniel Mallory comença a sortir de la penombra de l’anonimat després de l’èxit de La dona a la finestra i ja està pensant en una segona part de la història.
