Un naufragi de cinema

Un vaixell francès, un submarí alemany i una espia alemanya, que al final no ho era, configuren una magnífica trama digna de la millor pel·lícula bèl·lica. I tot això té lloc al voltant d’un naufragi, el del vaixell francès Provence, que el 13 d’abril de 1918, ara fa 100 anys, va ser torpedinat per un submarí alemany davant de les costes de Palamós. Ens trobem, doncs, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, quan submarins alemanys navegaven com caçadors furtius davant de les costes catalanes amb l’objectiu de torpedinar vaixells mercants.

La nit del 13 d’abril una gran explosió que havia tingut lloc a una milla mar endins va despertar la població palamosina. Un submarí alemany acabava de torpedinar el Provence, que havia salpat feia unes setmanes del port de Buenos Aires, a l’Argentina. L’explosió havia provocat un gran forat al casc del vaixell. El Provence era un dels mercants que utilitzava el sistema de camuflatge dazzle –enlluernament –, format per figures geomètriques amb colors brillants per confondre l’enemic. El capità va ordenar abandonar la nau, però finalment va canviar d’opinió. El treball de les bombes més l’empenta que portava el buc, juntament amb el fet que les màquines no havien quedat afectades, el van portar a prendre l’arriscada decisió d’intentar arribar a port. Mentre la proa s’anava submergint a poc a poc, el vaixell, i davant la sorpresa de les poques persones que hi havia al moll, va aconseguir arribar al seu objectiu. Ja a port, el Provence, com una gran bèstia ferida, es va enfonsar finalment per la proa. Un naufragi que va ser motiu de portades en molts rotatius, com ara l’ABC, i que va tenir un gran ressò a França. El govern francès va enviar a aigües de Palamós dos vaixells per caçar submarins, que van patrullar la zona sense èxit. Els camàlics van descarregar el buc i bussos van treballar per taponar el casc. Finalment, el 23 de setembre, amb les reparacions provisionals enllestides, el vaixell va salpar cap al port de Barcelona per ser reparat definitivament i retornar al servei.

La història, segons l’investigador nàutic Manuel Rodríguez Aguilar, encara pren altres connotacions més cinematogràfiques si es vol quan l’estiu d’aquell any, i enmig de les reparacions al buc, una enigmàtica dona “de gran bellesa” i dos homes” van arribar a Palamós. Tots tres eren de nacionalitat francesa. Ella es va allotjar a l’hotel Trias. Això no tindria cap més transcendència si no fos perquè la dona va centrar els seus interessos en l’ajudant de la Marina de Palamós. A poc a poc, i segons el relat dels fets, que té molt de novel·la com es veu, la dona es va anar identificant com a espia alemanya en missió a Palamós. L’estratègia va tenir el seu efecte i un dia, quan estaven tots dos a l’habitació de l’hotel, l’home li va confessar que ell també era espia alemany i que la nit del torpedinament del Provence era a bord del submarí. Tot seguit els dos acompanyants de la dona van entrar i el van detenir per traïdor i espia. Tots tres eren agents que treballaven pel govern francès.

La història continua amb el Provence, després d’una reparació que va costar 82.448 pessetes, navegant plàcidament, fent viatges a Sud-amèrica i, ara sí, sense submarins amagats entre les ones. Finalment, el 1927 va ser retirat del servei i desballestat.