Còmic multifunció

Any rere any es constata. El còmic ha deixat de ser el germà petit i pobre de la creació i ha esdevingut un eix a l’entorn de què poden girar moltes més expressions artístiques. La historieta ha canviat i també ha fet canviar la televisió, el cinema, les publicacions i fins i tot la pedagogia. Tot això s’ha pogut constatar, aquests dies, al Saló Internacional del Còmic que avui es clausura a Fira de Barcelona, a Montjuïc.

D’entrada, la presència d’escoles ha estat un èxit. Els dos primers dies del certamen, no només van estar passejant pels estands, sinó que van omplir les sales d’actes on es van celebrar activitats específiques per al seu aprenentatge. L’autora colombiana Lorena Alvárez, il·lustradora, autora de còmics i titellaire, els va explicar el seu camí cap a la professionalització. Els va donar un bon consell: “Encara que no us dediqueu a l’art, sigueu creatius. Se’n pot ser fins i tot en el camp de la ciència.” La polièdrica dibuixant els va dir que quan s’apropa al joves ho fa “amb una mirada diferent a la que rebia” quan tenia la seva edat. “No m’agradava com se m’adreçaven.”

Joan Tretze va mostrar els nous camins del còmic que a l’han portat a la creació d’un webcòmic en què, cada setmana, penja diverses tires, de què la majoria fan referència als jocs de rol, una de les seves grans aficions. Tretze va demostrar que, sense haver de recórrer a les editorials i a les impremtes, qualsevol amb intencionalitat pot arribar a publicar un còmic. Aquest vessant pedagògic del còmic ja ha esdevingut matèria de formació per als professors. I en el marc del saló es van celebrar les jornades pedagògiques, en què, en diferents càpsules, especialistes d’àmbits diversos del món de la historieta van oferir elements per a utilitzar-la pedagògicament. En les xerrades van intervenir professors d’escoles especialitzades, dibuixants i guionistes, i fins i tot es van rebre les recomanacions dels editors, que van proposar alguns des seus títols com a eina pedagògica. En aquest marc, es va presentar el llibre La memòria i el còmic, de David Fernàndez de Arriba, editat pel Memorial democràtic. La publicació intenta ser una eina de treball per explicar la memòria històrica als alumnes, alhora que amplien i profunditzen el seu coneixement del mitjà.

Homes i noies

En una altra sessió dedicada als escolars, una noia de 3r d’ESO d’un institut va preguntar: “Per què al món dels superherois Superman és man [‘home’] i Supergirl és girl [‘noia’] i no woman [‘dona’]?” Li va respondre Shea Fontana, que ha treballat com a guionista en diversos guions d’un personatge femení que ha estat dels pocs casos de superheroïnes que són woman i no girl: Wonder Woman. “El món del còmic sempre ha estat un espai molt masculí i d’aquí aquesta visió de supremacia del mascle, però tot això ha canviat des que ja hi ha autores i executives que canvien la mirada”, va dir. Shea Fontana és la responsable de la sèrie de dibuixos animats per a la televisió DC Super Hero Girls. “Hi havia qui no veia clar que funcionés aquesta sèrie. O que només funcionaria per a les noies. La realitat és que ha agradat també als nois. A poc a poc, els vells prejudicis van sent aparcats.”

I és que la presència femenina en aquest saló és rellevant, no només pel que fa al públic, que res a veure té amb el de fa 25 anys, que era de presència majoritàriament masculina, sinó també perquè, en els 36 anys d’existència, aquesta és la primera edició que està dirigit per una dona, Meritxell Puig.

Incombustible Laura

També una dona, la dibuixant Laura Pérez-Vernetti (Barcelona, 1958), ha estat la guanyadora del Gran Premi del Saló. Es tracta d’una novetat, ja que en 36 edicions només havien obtingut el màxim guardó del certamen dues dones més: la valenciana Anna Miralles i la catalana Purita Campos.

Entre els molts mèrits d’aquesta autora hi ha resistir en l’univers de la historieta en un moment en què la presència femenina era testimonial. A més, la seva manera d’entendre el còmic no tenia res a veure amb el que l’envoltava, ni tan sols en l’univers alternatiu i underground de finals dels setanta i principi dels vuitanta.

Omplint l’ambient d’una atmosfera de simpatia i sensibilitat es va passejar la joveníssima autora americana Tillie Walden (1996), que va explicar als seus seguidors com obrir-se camí en el còmic sent dona, jove i lesbiana. El que va explicar és encoratjador, perquè van ser sempre els editors els qui van seguir les seves passes i molts dels dubtes venien de la seva pròpia vacil·lació. L’editorial La Cúpula ha editat la seva obra Piruetas sobre una nena que aspira a ser ballarina. Aquesta obra aspirava enguany al premi a la millor obra estrangera, que, finalment, va anar a El arte de Charlie Chan Hock Chye. Una historia de Singapur de Sonny Liew (Amok /Dibbuks).