El vaixell romà de les illes Formigues duia salsa de peix
S’ha analitzat el contingut de tres àmfores amb restes de resina, pol·len i espines, que permetrà fer un estudi pioner en l’àmbit internacional de la mercaderia d’aquest derelicte, localitzat el 2016
Els arqueòlegs del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han confirmat que tres àmfores del vaixell romà enfonsat fa dos mil anys a les illes Formigues transportaven salsa de peix, un punt que ja sospitaven.
Els arqueòlegs, en el marc d’un estudi pioner d’àmbit internacional, han buidat les àmfores i, després de retirar el sediment que s’havia acumulat a l’interior durant segles, del fons n’han sortit escates, trossos d’espines i part de la resina que els romans feien servir per impermeabilitzar-les.
Aquestes mostres serviran per dur a terme un estudi pioner en un àmbit internacional per descobrir quines plantes i peixos es posaven a la salsa –que es feia servir com a condiment– i veure de quins arbres s’extreia la resina. Des de França s’analitzaran les restes de pol·len i des de Noruega, l’ADN de les escates, les espines i els trossos de resina. “Això ens permetrà aprofundir en els coneixements sobre la vida a l’època dels romans”, concreta el responsable del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), l’arqueòleg Gustau Vivar.
Les àmfores ara fa pocs mesos van tornar a la superfície després de 2.000 anys. Formaven part de la càrrega del vaixell romà que a principis del segle I dC es va enfonsar al litoral del Baix Empordà. Un derelicte que els arqueòlegs van descobrir el 2016 i que ja s’ha començat a excavar en profunditat.
De moment, traient part de la sorra que recobreix el jaciment, ja s’han comptabilitzat unes 135 àmfores. I d’aquestes, durant la darrera campanya els arqueòlegs en van extreure aquestes tres. S’havien desprès de l’estiba del vaixell i no hi havia risc que es trenquessin a l’hora d’agafar-les.
LA FRASE
Un estudi que té vocació internacional
Les mostres que s’han extret de les tres àmfores s’analitzaran als laboratoris de França i Noruega en el marc d’un estudi pioner en l’àmbit internacional que intentarà descobrir què contenia la salsa de peix que elaboraven els romans. També coneguda com a gàrum, aquest condiment s’elaborava amb diferents tipus de peix, que es trossejaven i es posaven a macerar durant un any a sol i serena. Es miraran les restes de pol·len i d’ADN que contenien les àmfores per veure quines plantes i peixos s’hi posaven.
