Primera carta d’amor
Un llibre recopila les últimes aportacions sobre l’anomenat Tapís de la Creació de la catedral de Girona i proposa la denominació de Brodat de la Salvació
Pocs tresors del patrimoni medieval català han estat estudiats amb tant de deteniment com l’anomenat Tapís de la Creació, una peça excepcional de l’art tèxtil redescobert a mitjan anys setanta del segle XIX en una de les estances de la Catedral de Girona. Després de dècades d’investigacions i de sotmetre’l, fa sis anys, al procés de restauració més exhaustiu abordat fins ara, els experts, però, han retornat a una de les tesis plantejades ja el 1986 per l’arqueòleg Pere de Palol, segons el qual el cicle representat invita a interpretar-lo com un brodat al·lusiu a la Salvació. Aquest és el plantejament que desenvolupa el llibre El Brodat de la Creació de la Catedral de Girona, una obra col·lectiva, sota la direcció editorial de Carles Mancho, que acaba de treure a la llum el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona dins la col·lecció Memòria Artium. El títol del volum es resisteix a abandonar el nom més estès d’aquesta peça del segle XI única al món (també coneguda en textos reculats com “drap de Constantí”), però adopta sense reserves la denominació de “brodat” enfront de l’inexacte “tapís” i aporta elements de judici suficients per inscriure’ls dins un programa iconogràfic en què la roda del temps estaria relacionada amb la cartografia de la Salvació, que abraçaria, tal com apunta el bisbe de Girona, Francesc Pardo, en el text preliminar, des de la Creació, considerada “la primera carta d’amor de Déu a la humanitat”, fins a la Redempció.
El llibre, de quasi 450 pàgines, és fruit de la coincidència de dos esdeveniments cabdals per a la comprensió del teixit: l’acurada restauració de la peça encomanada el 2011 al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que va il·luminar aspectes tècnics fins ara desconeguts i de la qual es presenten estudis detallats en el volum (per exemple, les mides exactes són 355 x 449 cm, i pesa només 5,2 quilos), i el treball de final de màster que va dedicar-hi Rebecca Swanson el 2012 i que tracta de resoldre, en el text més extens del volum (més de cent pàgines), la funció de la peça, en obert debat amb Manuel Castiñeiras, que en un estudi anterior s’inclinava per considerar-lo una catifa. Al voltant d’aquestes dues fites, s’organitzen la resta de capítols, que aborden l’anàlisi de les inscripcions del brodat (Vincent Debiais); el treball de l’scriptorium de Girona i les estretes connexions amb Ripoll i Vic (Andreina Contessa); els usos de l’antiga catedral romànica (Marc Sureda); la relació amb els mosaics de paviment i, en concret, el Brodat de Bayeux (Xavier Barral), o la projecció dels temes del Gènesi en l’escultura del claustre de la Catedral (Immaculada Lorés).
