Música

Crònica

Dia de vinils i roses multitudinari

Quimi Portet, Buhos, Ebri Knight i Núria Graham van actuar al Sant Jordi Musical

“La varietat de músiques i estils és sorprenent, en una cultura tan petita com la nostra, amb tantes dificultats”, comentava ahir a la tarda Quimi Portet a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Acabava de signar discos i d’interpretar cinc temes en un dels 25 concerts gratuïts que es van poder veure al llarg de tot el dia al Sant Jordi Musical. I té raó, Quimi Portet: Buhos, Ebri Knight, Mi Capitán, La iaia, Joan Masdéu, Suu, Nil Moliner, El Petit de Cal Eril, Núria Graham o Flamingo Tours, per citar-ne alguns, canten en diferents llengües (català, castellà i anglès, sobretot) i semblen provenir de planetes diferents, però tots són de Catalunya. Un públic multitudinari i divers va gaudir dels seus showcases durant tota la diada de Sant Jordi.

El Sant Jordi Musical, que per sisè any es convoca a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, congrega el sector musical i uns quants milers d’espectadors (uns 20.000 segons fonts de l’organització) a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona. De macroconcerts, fires, programacions i altres actes multitudinaris amb protagonisme musical, n’hi ha molts durant tot l’any. Però també hi ha motius per fer una festa musical el 23 d’abril: fins i tot un cantautor ha estat premiat amb el Nobel de literatura.

Al matí ja hi havia força públic. A la una, a l’escenari més gran dels quatre que hi havia habilitats, el Moll d’Envasatge, Ebri Knight va fer vibrar un públic bastant jove, amb aspecte d’haver-se saltat classes de la universitat. Temes accelerats, plens d’energia i reivindicatius com Guerrilla, Campesino o Vientos del pueblo van fer saltar el públic i el van deixar amb ganes de més. És el que té el format de showcase: permeten fer diferents tastos, però els concerts de 20 o 25 minuts d’ahir (amb rigorosa puntualitat) s’acabaven quan el públic es començava a escalfar.

La idea és precisament això: una oferta variada, d’estils molt diferents, amb grups catalans que acaben de treure disc. Ens ho explicava Albert Puig, director artístic del Sant Jordi Musical: “Hi ha grups que arrosseguen públics de tota mena, el Quimi Portet té un públic més gran, i els Buhos, gent més jove. La filosofia és tenir aquí quanta més gent millor que acabi d’estrenar disc, gairebé tots són novetats.” L’altre objectiu del Sant Jordi Musical és “ser l’epicentre del col·lectiu musical, que el dia de Sant Jordi es trobin en un punt, amb els que venen a tocar, a firmar, a punxar...” I any rere any van acostant-se a aquest objectiu.

El rock tranquil i en català de Quimi Portet, un dels pocs veterans que eren dalt de l’escenari (al Moll d’Envasatge) va convocar i animar també força gent amb temes del seu desè àlbum en solitari, Festa major d’hivern. “És un concert molt curtet, estem acostumats a tocar prop de dues hores, però ens ho hem passat molt bé, i el públic m’ha semblat molt en sintonia amb el que fem”, explicava després. Després va haver de signar discos i fer-se fotos amb fans durant una bona estona. “Jo em penso que soc una mica d’art i assaig, però quan veig les cues que es formen, sempre és una sorpresa.” Després de Portet, al mateix escenari del Moll d’Envasatge, va actuar el grup de rock indie Mi Capitán, amb similar capacitat de convocatòria i entusiasme del públic, mentre que per l’escenari més petit de la Sala de Màquines desfilaven la banda de Núria Graham, amb la seva veu potent, i Nil Moliner i els seus ritmes llatins més accelerats i ballables. “Tenim molt poca estona i per això anirem a sac”, va advertir, i ho va complir fil per randa. A la petita Sala de Cocció, amb una cinquantena de seients, hi van oferir concerts més íntims Ismael González, Joan Masdéu, Jordi Lanuza, Marc Grau Jr., The Bird Yellow i Exili a Elba, i a la Sala de Bàscules hi havia DJ punxant música de Mishima i Animal, entre d’altres.

El públic era variat, fins i tot s’hi van veure alguns nens i nadons, però predominava la gent jove, que a la tarda formava petites rotllanes asseguts al terra del pati principal. No eren majoria, però alguns portaven llaços o roses grocs. Èric Vergés, d’Els Catarres, va anar a signar discos amb el llaç groc ben visible. “Hem tocat en altres ocasions, però aquest any només venim a firmar discos, i estem encantats de compartir backstage amb tots els amics de la professió”, va comentar a aquest diari, i hi va afegir: “Ja fa uns quants anys que estem de reivindicació, però suposo que aquest any ho és més que mai, perquè hi ha tot el tema dels presos polítics i dels exiliats. És important celebrar Sant Jordi, però també ho és tenir un moment per pensar en ells. Vivim una situació de repressió absoluta.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda