Cultura

MARTA LLUVICH

PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL CAMBULETA

“Hem trencat tòpics i ara la gent està orgullosa de parlar pallarès”

Cambuleta compleix 10 anys d’impuls i conservació del pallarès, esperonant el sentit de pertinença al Pallars a través del seu dialecte. Edita el primer CD, amb 34 cançons en pallarès

Què ha significat l’existència de l’associació cultural per al dialecte pallarès i per a la dinamització de la societat del Pallars?
En aquesta dècada, l’Associació Cultural Cambuleta ha contribuït a fer visible la parla del Pallars i, a la vegada, a fer que molts pallaresos se la sentin més seva, se l’estimin. Ara ja no passa com temps enrere, quan més aviat parlar pallarès era una qüestió d’avergonyiment pel fet de parlar diferent respecte a la resta de Catalunya, sobretot quan marxaves a estudiar fora. Actualment i a diferència de fa uns anys, qualsevol nen coneix molt lèxic pallarès. Hem dignificat la parla.
En quin sentit i com? Dotant-la de suports de difusió moderns?
Quan dic dignificar em refereixo a fer veure que qualsevol persona, indistintament de l’edat i de l’aportació que faiga, pot parlar pallarès. Anys enrere, estava associat a una parla relacionada amb les feines del camp, la gent gran i el món rural. Hem volgut trencar aquests tòpics: qualsevol persona, jove o gran i de qualsevol professió, pot parlar perfectament pallarès.
Així, doncs, ara hi ha un orgull de parlar pallarès?
Sí, pots preguntar a qualsevol i n’està orgullós. Fins i tot molta gent que no és del Pallars està orgullosa de tenir avantpassats i arrels d’aquí.
En quina situació es troba el dialecte? Han recuperat lèxic?
No pot ser molt esperançadora, perquè la comunitat que el parla és reduïda quant a demografia. Es parla sols als dos Pallars i als indrets més propers. No ho sé exactament, però devem ser unes 17.000 persones. Quan va néixer l’entitat era un col·lectiu de persones del Pallars implicades en temes culturals i lingüístics a qui ens preocupava aquest tema. Així que vam decidit editar contes infantils, perquè els nens són els futurs parlants del pallarès i creiem que és on havíem d’incidir amb més profunditat. L’objectiu bàsic és la conservació i la promoció de la parla del Pallars. No crec que siguem nosaltres els que fem que la parla se salvi, però si contribuïm a conservar dos, quatre, vuit o vint paraules, ja és molt, i que quedi constància de la parla mitjançant contes, jocs, música...
Així és impossible preservar-la, en aquest món estandarditzat? Què caldria?
No ho sé dir, tampoc soc acadèmica, però sí que hem detectat que la població on podem incidir més és en els més petits. Veies que a l’escola la majoria de professors, si no són de la zona, quan cantaven cançons ho feien en català estàndard, per no dir de Barcelona. D’aquí sorgeixen algunes iniciatives, com ara els contes.
Quins són els principals projectes d’aquesta dècada?
Cambuleta ja ha editat 8 d’aquests contes infantils. Són inèdits i escrits íntegrament en pallarès. Van acompanyats d’un vocabulari i una guia de lectura on s’explica com es pronuncien i s’escriuen. L’edició també inclou un CD, dirigit als mestres, pares i també als nens, per escoltar la sonoritat de la parla. Després, vam programar una exposició dirigida al públic familiar per explicar què és la parla pallaresa, d’una manera força lúdica, a través dels jocs. I una altra cosa que ha tingut molt d’èxit i que ens ajuda a tirar endavant altres projectes més costosos econòmicament són samarretes estampades amb paraules pallareses, traduïdes al català estàndard, el castellà i l’anglès. És una iniciativa amb molt d’èxit i que ha atorgat molta visibilitat. Sense exagerar, es pot anar arreu del món i trobar-te persones que porten una d’aquestes samarretes de “Parla pallarès”. La gent l’usa amb un sentit de reivindicació del Pallars.
Què recull el CD que han editat?
Enguany, i com a colofó per celebrar els 10 anys, teníem pendent editar un CD de cançons infantils escrites en pallarès. És un doble CD on hi ha 34 cançons. La majoria de cançons són inèdites i també n’hi ha 8 de populars catalanes, com ara La lluna, la pruna o Plou i fa sol o La Margarideta, que canten les escoles pallareses. Moltes estan cantades per grups amateurs, alternades amb interpretacions de professionals d’arreu del país. Hem tingut la implicació de totes les escoles del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà. Seguint la idea dels contes, el CD ve acompanyat d’un vocabulari i una guia de lectura. L’objectiu principal és que el pallarès sigui el protagonista d’una manera natural. Es pot comprar a la majoria de llibreries del Pallars.
Com veieu els propers deu anys de l’associació?
És un bon punt per valorar tot el que hem fet i per seguir treballant. La resposta social de suport és excepcional, tant de la gent del Pallars com de fora. Quan notes aquest suport i escalf, has de tirar endavant. Així que seguirem amb les tasques de promoció i conservació de la parla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El gran amor

Barcelona

El fotògraf pur

barcelona
Filologia

Mor Giuseppe Tavani, el primer filòleg italià que va ser catedràtic de català

JORDI CARAPUIG
PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA PASSIÓ D’ULLDECONA

“El discurs històric de la Passió és encara avui totalment vigent”

ulldecona
Crònica

L’herència italiana de Caldes

Caldes de Malavella

El ‘cantaor rojo’

Girona

La Mostra s’enlaira

BARCELONA

Les nines del papa

Figueres

Artistes innovadors, al CaixaForum

Girona