Cultura

Espècies per catalogar

El Grec impulsa les coproduccions i la visibilitat d’artistes femenines en un cartell que segueix reduint espectacles, manté entrades i creix en accions paral·leles

L’Amfiteatre Grec, que estrena seients, és l’espai que redueix més les entrades a la venda
Katie Mitchell, Milo Rau, Akram Khan, al costat d’Àlex Rigola, Rocío Molina o Pablo Messiez

El Grec Festival 2018 indagarà en el diàleg entre Orient i Occident convidant a una mena de Ruta de la Seda del segle XXI. Si a l’edat mitjana aquest trajecte portava espècies imprescindibles per condimentar i conservar els aliments, ara esdevé un element d’intercanvi cultural que construeix un tipus d’espectacle molt més híbrid. El director Francesc Casadesús proposa la segona estació en el seu viatge cap al sol, cap a l’est (que l’any passat va centrar-se en Grècia i la Mediterrània). Seran 83 espectacles (l’any passat en van ser 102, i l’últim de Ramon Simó havia arribat als 120). Tot i això, es manté el nombre d’entrades a la venda (144.314) respecte a l’any passat (145.725). On hi ha una reducció més alta del nombre d’entrades és a l’Amfiteatre Grec (passa de 46.310 a 37.890).

L’alcaldessa Ada Colau i el comissionat de Cultura, Joan Subirats, celebraven la diversificació de propostes per tota la ciutat. Principalment, es tracta d’accions que es realitzaran a les biblioteques, als centres cívics o a les fàbriques de creació adreçades a apropar els artistes amb accions paral·leles. Destaca una proposta culinària amb artistes cuiners i ingredients asiàtics. El lema del festival (Noves Espècies) convida a ser curiós, a conèixer. Com dirien els Amics de les Arts, són intrigants espècies per catalogar.

Casadesús admet que el més difícil del Grec és programar l’amfiteatre. Enguany, s’atreveix a inaugurar amb un espectacle èpic (que acaba resultant molt humà de la relació de dos amics) que dirigirà Oriol Broggi: El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk és una ambiciosa producció amb una trentena d’actors que difícilment tindrà continuïtat després d’aquestes tres funcions puntuals (del 2 al 4 de juliol). També serà un acte irrepetible El monstre al laberint, amb 400 artistes a escena (incloent-hi tots els cantants del Palau de la Música i els músics de la JONC), una peça que comptarà amb la veu en off de Lluís Homar i la transformació de l’artista de circ Quim Giron (Animal Religion) com un insòlit minotaure. També serà únic el Carousel (28 i 29 de juliol), que substitueix la Nit de musicals: han optat per apostar per un títol i no pas per repetir “el collage” de les edicions anteriors.

La pedrera del Grec fa un avançament, coincidint amb els 25 anys del Sònar, amb Alva Noto i Ryuichi Sakamoto (17 de juny). Sí que tindrà més vida el Cuculand Souvenir de Roberto Oliván (estrenat al Sismògraf i que farà estada al TNC el curs vinent) o la trobada entre Rocío Molina i Sílvia Pérez Cruz. Després d’una emocionant trobada improvisada al Temporada Alta, preparen una peça sobre la feminitat i la maternitat. Molina, en principi, “arribarà embarassada de 5 mesos i vol integrar la seva mare també a l’escena”, comenta Casadesús. Aquesta peça es veurà posteriorment al Festival d’Avinyó.

Grec Ciutat

Com ja és habitual, la majoria dels teatres de la ciutat comparteixen cartell dins del Grec. Sílvia Munt, després de l’èxit d’El preu, signa ara la comèdia La resposta al Goya (del 26 de juny al 29 de juliol). Arquillué debuta de director a la Villarroel amb un díptic clàssic de Havel. Mario Gas analitza la família americana de classe mitjana baixa a Humans (Romea, del 28 de juny al 29 de juliol). El duet Nao Albet i Marcel Borràs fan estada al TNC amb Falsestuff (28 de juny al 15 de juliol). Sergi Belbel dirigeix la jove Claudia Cedó a Una gossa en un descampat a la Sala Beckett. Muda, de Pablo Messiez, es presenta a l’Akadèmia. I el Flou Pagayo (estrenat a la Mostra d’Igualada) de Mumusic Circus fa versió indoor a La Seca (del 5 al 15 de juliol). Àlex Rigola presenta el seu Vània en una caixa a la Sala Muntaner del 6 al 29 de juliol (estrenat al Temporada Alta). El Conde de Torrefiel indaga en un llenguatge proper a la instal·lació a La plaza. Es podrà veure al Sat! el 5 i 6 de juliol. El CCCB torna a ser un espai per a l’experiència del Teatro de los Sentidos, que ara treballen amb el Tang Shu-wing Theatre Studio (6 al 8 de juliol). Una peça de 5 hores de durada que respon al ritme, més pausat, de la cultura asiàtica, i que permet entrar-ne i sortir-ne, apunta el director del Grec. I La Conquesta de Pol Sud tanca la seva trilogia amb Raphaëlle (del 12 al 15 de juliol), després de Nàdia i Claudia.

Espectacles de creació

L’Agrupación Señor Serrano encapçala la llista d’espectacles de creació (de fet, un nom que, com tots els que intenten presentar els que indaguen en el trencament de les convencions teatrals convencionals, no s’hi adequa) i estrena Kingdom, un nou muntatge sobre livecinema que s’inspira en el personatge fílmic de King Kong per denunciar el consumisme (Teatre Lliure, 4 i 5 de juliol). La Veronal (coreografiat per Marcos Morau) reflexiona a Pasionaria sobre la idea de progrés que s’està imposant. El Grec també ha impulsat la trobada de creadors com Sònia Gómez, David Climent i Pere Jou (Nowhere in particular, 6 al 8 de juliol al Mercat de les Flors). Mos Maiorum estrenen el seu segon espectacle a partir del concepte de la gentrificació (Gentry, del 7 al 9 de juliol, Hiroshima). Motus proposa a Panorama (18 al 20 de juliol, Hiroshima) la biografia col·lectiva d’un grup de Nova York en un llenguatge postdocumental. Detectives de objetos (Xavier Bobés, Shaday Larios i Jomi Oligor), que ja van meravellar traçant la intrahistòria d’una fusteria al Temporada Alta el 2016, ara fan la nova versió al Jardí Botànic (Cuaderno de campo, del 5 al 10 de juliol). El Grec convida els espectadors a catalogar-se a partir dels seus gustos, en quatre itineraris amb una immensa varietat de propostes. La nova Ruta de la Seda del segle XXI se la pauta cadascú.

Més dones en llocs de creació

El 46% dels espectacles programats pel Festival Grec tenen alguna presència femenina en el rol d’autoria, direcció o coreografia. L’alcaldessa Ada Colau va celebrar l’esforç del festival a visibilitzar les dones, “hi ha hagut un avenç” respecte a l’edició anterior (segons Dona’m Escena, ho va calcular en un 43%). Casadesús va haver de construir el Grec 2017 en molts pocs mesos i partint d’algunes encàrrecs que ja havia signat Ramon Simó. En el que és el seu primer festival Grec íntegre, ha fugit de l’exotisme d’Orient. Prefereix parlar del diàleg entre les dues cultures. I comptant amb els originaris d’Àsia que avui són barcelonins.

Colau reivindica la necessitat de mantenir el Grec tot i les dificultats “de retrocés democràtic i excepcionalitat política”, encara tenint present l’atemptat de l’agost passat. Colau fa un cant a la cultura “que ens ajuda a qüestionar, a posar en comú, a fer-nos forts davant les dificultats”. El Grec ofereix la possibilitat de trobar empatia entre artistes i públic. Subirats, comissionat de Cultura, destacava la voluntat de trobar qualitat als espectacles comunitaris, una nova oportunitat per apropar la ciutat al debat a través de la cultura.

En aquest Grec dissenyat per Casadesús, s’ha reforçat la coproducció (de 21 de l’any passat s’ha passat a 34). Dels prop de tres milions de pressupost del Grec, dos es reserven per a la vessant artística. D’aquests, pràcticament un milió s’ha posat a les coproduccions. De les 384 funcions previstes pel 2018, 280 es fan en altres teatres de fora de Montjuïc (Mercat de les Flors, Teatre Lliure, Grec). Casadesús ha procurat eliminar la introducció dels “paraigües” (que se sumaven només per gaudir de major difusió) i vincular-hi l’empremta del Grec. Potser com a una de les excepcions, la reposició de Bodas de sangre a la Biblioteca de Catalunya que s’hi integra finalment, després d’anys de quedar-hi fora.

Sense música “de farcit”

La retallada de propostes del cartell actual ha eliminat les actuacions musicals “de farcit”, en paraules del director Francesc Casadesús. Dels 43 concerts de l’any passat s’ha quedat, ara, en 25. L’any passat ja es va plantejar la necessitat de reduir la presència de gires convencionals al Grec. Destaca un concert únic d’Enric Montefusco amb convidats com el Niño de Elche, entre d’altres (25 de juliol, Grec); l’homenatge a Carles Santos amb una peça per a nadons Tocatico-tocatà (27 i 28 de juliol, Mercat de les Flors-Pina Bausch); el concert amb audiovisual d’Albert Pla (Miedo, 5 i 6 de juliol, sala Ovidi Montllor); el concert de Lídia Pujol a partir del pensador de Raimon Pannikar, en el centenari del seu naixement (17 de juliol, Mercat de les Flors). La Banda Municipal de Barcelona intervé en un concert al Cinema Montjuïc. La Barts se suma al 50 aniversari del Festival de Jazz de Barcelona (Pat Metheny actua al Grec el 7 de juliol) i el Harlem amb cants guturals de Mongòlia, per exemple.

Descobertes principals

El Grec torna a donar veu a directors internacionals (el 40% de propostes són internacionals) com Milo Rau, Jan Fabre, Jerôme Bel o Akram Khan, ja directors i coreògrafs venerats a Barcelona. O el Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan que balla música de John Cage. Però Casadesús posava l’atenció en la roda de premsa d’ahir a nous valors que apareixeran en aquesta edició. És el cas de Katie Mitchell (que proposa una revisió irreverent d’Orfeo i Eurídice, de Jelinek). El director de circ contemporani Yoann Bourgeois. O la tercera generació del circ del Quebec que representen Cirque Alfonse (nets dels de Soleil). També es poden veure debuts catalans al Grec com és el cas de Baró d’Evel (amb un duet al Lliure de Gràcia) o el Conde de Torrefiel. Si es parla de debuts, també cal comptar Pere Arquillué a la direcció d’Audiència i Vernissatge de Václac Havel.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.