Brossa, la gran festa

Joan Brossa va dir adeu a la vida amb una instal·lació joiosa: una barca navegant per un mar de confetis de tots colors. Li va posar el nom del barquer que transportava les ànimes dels difunts al submón en la mitologia grega, Caront. Així és com ens va convidar a veure la mort: com una festa. I així, amb una gran celebració, és com ha nascut el centre de creació que a partir d’ara el reivindicarà: l’Espai Brossa, a l’antiga fàbrica de moneda La Seca de Barcelona.

Caront, que no s’exposava des del 1998, l’últim any de Brossa, ha tornat a salpar, tot i que aquest cop sura sobre una estora de confetis d’un mateix color. “Vermell de sang, de vida”, exclama l’artista i escriptora Alícia Kopf, que ha alterat la peça original per difondre un missatge cabdal per entendre el rumb que agafarà aquesta nova institució: que el llegat de Brossa ha estat una presència lluminosa per a les generacions de creadors que l’han succeït.

L’Espai Brossa es va inaugurar ahir amb aquesta instal·lació versionada i amb una acció participativa, concebuda per la mateixa artista, que es va desenvolupar al vespre: una rua en què es van conxorxar proclames poètiques, música electrònica i cultura popular de cor avantguardista, amb la complicitat de la colla de Falcons.

Kopf també ha omplert les lleixes de la biblioteca de l’equipament de paperets festius d’aquest roig tan intens. De moment no hi són els llibres, perquè a l’Espai Brossa encara li queda un darrer tram per fer abans no s’obri al públic, a la tardor. Després de l’acte d’ahir, hi haurà dues ocasions puntuals més per poder-hi entrar. Diumenge (18h), Ester Xargay homenatjarà Carles Santos amb una performance basada en el seu Promenade Concert. I el dimarts 29 de maig es presentarà l’antologia Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al maig del 2018 (Proa), a cura de Vicenç Altaió i Josep Maria Sala-Valldaura.

Santos, que va morir el desembre passat, va ser el primer president “simbòlic” del Centre d’Estudis Joan Brossa, activat per la fundació del poeta quan Altaió s’hi va posar al capdavant per donar-li un nou impuls, ara fa un any. La comunitat de creadors, de diferents edats i interessos artístics, que s’ha involucrat en aquesta entitat (les mateixes Kopf i Xargay) serà la que durà la “direcció col·legiada” de l’Espai Brossa.

Entre tots hauran de brodar el programa d’exposicions i activitats, del qual per ara només se sap que començarà passat l’estiu amb una mostra sobre l’estret vincle entre follia i coneixement a partir del fons de dibuixos dels pacients del psiquiatre Joan Obiols, bon amic de Brossa (que també estarà present amb les seves pròpies obres, com també n’hi hauran de Miró, Dalí, Tàpies i Perejaume).

Brossa, per tant, podrà ser al seu espai sense ser-hi. Els vells o els nous esperits lliures que han begut de la seva font el representaran. El que no volien de cap de les maneres Altaió i el seu equip era erigir un museu per glorificar-lo. I és que el lloc de la seva col·lecció d’obra visual i objectual, i també del seu arxiu, continuarà sent el Macba. “La raó de ser de l’Espai Brossa no és patrimonial, és la creació contemporània”, però no pas tota, precisa Altaió, només la que està adscrita a la transgressió, és a dir, la que aborda les arts com un artefacte “de combat” per transformar la societat.

Al llarg d’aquests mesos d’espera fins a la posada en marxa del centre, que té l’entrada en l’estret carreró de La Seca, hi ha un altre desafiament per resoldre: la relació amb l’Espai Escènic Joan Brossa, les instal·lacions del qual es troben en el mateix complex on s’encunyaven monedes a l’edat medieval, amb l’accés pel carrer de Flassaders. Les dues finques, curosament remodelades per l’arquitecta Meritxell Inaraja, s’han connectat per dins, però més enllà de la unió física ara del que es tractarà és de trobar l’encaix conceptual. L’Ajuntament, que n’és el propietari i el que els n’ha cedit l’ús, vol que treballin conjuntament, de manera que acabin sent “un únic espai” de 1.750 m², destaca Carles Sala, de l’Icub.

S’acosten dos moments brossians potents: el vintè aniversari de la seva mort, aquest desembre, i el centenari del seu naixement, l’any que ve. I mort i vida se celebraran com ell desitjava. Amb joia.