Cultura

Síria i ‘lladres’ de temps al Docs

Cosima Dannoritzer i les debutants Sofi Escudé i Liliana Torres hi presenten els seus documentals

Dues produccions catalanes dirigides per dones, Hayati (La meva vida) i Lladres de temps, han agafat protagonisme en l’inici d’una edició del Docs Barcelona amb una important presència del nostre cinema, que es va inaugurar ahir amb Petitet, de Carles Bosch. Mentre que la cineasta alemanya establerta a Barcelona Cosima Dannoritzer, directora de Comprar, llençar, comprar, fa una ambiciosa reflexió sobre el control del temps de la gent per part del capitalisme a Lladres de temps, les cineastes Sofi Escudé i Liliana Torres, formades a l’Escac, han partit d’unes imatges de gran impacte mediàtic, la reportera que va fer la traveta a un refugiat sirià i el seu nen petit a la frontera d’Hongria i Sèrbia, per mostrar com són les seves vides en l’actualitat.

Filtrat per la mirada d’aquestes joves directores, el fenomen viral passa a segon terme (ni tan sols apareixen les imatges de la traveta, només es recreen en imatges animades), i posen al centre de la pel·lícula un grapat de persones atrapades en un carreró sense sortida. “Les imatges de la traveta són com la punta de l’iceberg –explica Liliana Torres–, en realitat la història té molt més contingut. Descobrim Ossamah i el seu fill petit a Madrid, separats de la família; el seu fill gran i altres jugadors de futbol amb un futur prometedor atrapats a Turquia, en una mena de llimb legal...” Sofi Escudé diu que els protagonistes “no estan en una situació de perill de mort o sobreviuen en camps de refugiats, però viuen en una situació d’estancament que cap de nosaltres voldria. Tenen sostre i feina, però els plans i la vocació, com la de ser futbolistes de professió, queden fora de l’equació i queden relegats al que mai voldrien ser”. Les vivències en una Síria en guerra i la fugida són relatades amb imatges animades i amb les veus en off dels protagonistes.

Temps massa controlat

Cosima Dannoritzer, en canvi, ha viatjat per mig món (Catalunya, Espanya, França, Alemanya, EUA, Japó...) i ha parlat amb experts i diferents testimonis per reflexionar sobre com ha evolucionat el capitalisme cap a un control absolut del nostre temps. “Qui són els Lladres de temps a què fa referència el títol?”, li preguntem. “N’hi ha molts –respon, en un perfecte català–. Les empreses que no et deixen ni anar al lavabo, les xarxes socials, internet... Hi ha molts lladres de temps, però no volia denunciar-los tots, sinó crear consciència de la importància del temps i fer plantejar-nos què estem fent amb la nostra vida.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.