L’Ajuntament de Meranges renova integralment el Museu de l’Esclop
N’està rehabilitant tot l’interior, la coberta, la façana i els tancaments, així com l’espai expositiu
Fins al 1950, va ser el principal centre productor al Pirineu
Meranges és un dels pobles més petits del país. Això no obstant, fins a mitjans del passat segle XX, va ser un dels principals centres productors d’esclops artesanals del Pirineu. Hi va contribuir que la matèria primera hi era en abundància i de primeríssima qualitat. Es tracta del pi negre. Va ser, a més, una activitat econòmica que complementava la principal, generalment l’agricultura, la ramaderia i les feines al bosc.
Des de final de la dècada dels noranta, Meranges té un espai museístic dedicat a la fabricació d’aquest tipus de calçat de fusta, tan útil en indrets humits i per feinejar al camp i a les granges. Aquest museu, però, està tancat perquè s’hi estan duent a terme els treballs de millora dels espais interiors i de la part expositiva (esclops de tot tipus, eines tradicionals i plafons).
L’alcalde, Esteve Avellanet (PDCAT), ha informat que el museu es va habilitar a l’antic ajuntament. “Era una edifici antic reconvertit en un museu humil; ben fet, però humil. Vam aprofitar l’edifici i el vam netejar, per condicionar-lo una mica”, ha indicat. Ara, però, amb un ajut de la Diputació de Girona hi estan duent a terme una reforma molt més a fons. El mateix Avellanet ha detallat que ja n’han arreglat la teulada i la sotateulada, que han renovat el terra de fusta i que estan actuant en la millora dels tancaments de tot l’edifici. Així mateix, han de millorar la façana i algun espais interiors, sobretot l’entrada que hi dona accés. Finalment, hi instal·laran un nou enllumenat. El Museu de l’Esclop està situat paret per paret amb l’església.
LA DATA
LA XIFRA
Una producció que arribava a Barcelona
Meranges va arribar a tenir un total de 33 esclopers –actualment, el poble té 99 veïns– en el moment àlgid d’aquesta producció artesana. El poble en tenia 21 de repartits en 16 cases; el nucli d’Éller, 5 de repartits en 3 cases; el d’Olopte, 3 en 3 cases, i el de Girol, 4 al mateix nombre d’habitatges. Se’n venien a tots els pobles del Pirineu, sobretot a Puigcerdà i la Seu d’Urgell, però també a Barcelona.
