Teatre

Mirador

“Ha marxat un senyor”

Andreu Andreu Solsona va patir la causa de ‘La torna’ d’Els Joglars i va ser el primer director del Teatre Zorrilla

Avui a les 12 del migdia es farà el comiat de l’actor Andreu Solsona al tanatori de Can Ruti, a Badalona. L’actriu Míriam de Maeztu va enviar un missatge de whatsapp a Ferran Rañé, en conèixer la notícia de la seva mort (dijous al vespre): “Se ha ido un señor.” Així mateix ho entén l’actor que va compartir fins a cinc espectacles amb Solsona (durant 7 anys) dins d’Els Joglars. Després de la condemna per un consell de guerra que el va tenir onze mesos tancat a la presó Model de Barcelona ja no va tornar a fer teatre. Tot i això, Solsona mai va deixar de viure a l’entorn de les arts. Fos dins de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya. Fos com a director del Teatre Zorrilla de la seva Badalona (1999-2005). O bé, darrerament, implicat amb l’associació Teatre amb República. Rañé recordava que s’havien reunit tots dos actors en una xerrada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per parlar de censura. Quaranta anys després del cas de La torna, hi tornen a haver artistes perseguits i s’havia recuperat l’emblema de la caràtula teatral (ideada per Fabià Puigserver) que Teresa Calafell la va guixar amb una franja vermella, recordava Rañé: “Hi ha unes similituds absolutes”, lamenta l’actor.

Ferran Rañé (que aquests dies està assajant amb Sílvia Munt un nou espectacle per al Grec, La resposta)anirà al funeral amb Elisa Crehuet i Gabi Renom. Ni De Maeztu (que viu a Madrid) ni Vilardebò (que està pel Brasil actualment) podran ser-hi. Què en sap, d’Albert Boadella? Des que el director va aconseguir una sentència favorable adduint que La torna era una obra seva (i que, per tant, no havia de repartir els drets d’autor) no han tingut més contacte.

Rañé recorda que Solsona era un home molt elegant, distingit, però que trobava moments de descompressió en l’humor. I recorda, per exemple, que al capvespre a la camioneta d’Els Joglars improvisava amb Jaume Sorribes una mena de serial radiofònic brillant.

Solsona i Rañé van cedir l’any passat al Museu de les Arts Escèniques tot el material que havien anat recollint del cas de La torna. Rañé amb Creuet van decidir exiliar-se a França i internacionalitzar el conflicte. Solsona, Vilardebò, Renom i De Maeztu van anar a declarar, tot seguit, i a la presó. Sabien que Boadella practicaria una escapada des de l’hospital Clínic el mateix dia que ells anaven a declarar (i on acabarien sent condemnats com a autors de La torna). Aquesta obra denunciava l’execució de Heinz Ches, com a torna a la de Salvador Puig Antich, un jove antifeixista detingut el 1973 i condemnat a mort per un consell de guerra. La representació d’aquesta peça teatral, estrenada el 1977, va acabar amb un Consell de Guerra contra la companyia per injúries a l’exèrcit i quatre membres d’Els Joglars van ser empresonats, mentre que tres més van fugir a França, concretament Albert Boadella, Ferran Rañé i Elisa Crehuet.

Solsona ha marxat deixant-ho tot endreçat. Com un senyor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen