Cultura

MANUEL LLANAS

COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ ‘LA VIDA A CALDES D’ESTRAC SEGONS JOAN CUNILL’

“Volem que els veïns de Caldetes s’apropin a la Fundació Palau”

Les fotografies de Joan Cunill (1928-2017) van deixar constància durant dècades de la vida cultural i associativa de Caldetes. Se’n pot veure una selecció fins al 10 de juny a la Fundació Palau

Quin és el valor de les imatges que es poden veure a la mostra?
És una tria reduïda de l’ampli fons fotogràfic de Joan Cunill, que va morir any passat. A instàncies de la Fundació Palau per estrènyer els lligams amb el poble ens vam posar en contacte amb la família, que ens va passar una sèrie d’àlbums fotogràfics. Vaig fer una primera tria de 200 imatges que vam acabar reduint a una cinquantena, que es complementen amb una sèrie de vídeos rodats per Cunill sobre diversos episodis festius de Caldes. Volíem sobretot que molta gent s’hi veiés reflectida.
Què va representar Joan Cunill per a Caldetes?
Era un fotògraf amateur que va arribar a Caldetes procedent d’Osona i de seguida es va integrar al poble. Va ser maître de l’hotel Colón i va compaginar la feina amb la seva afició a la fotografia. Cada cop que hi havia un esdeveniment es penjava la càmera al coll i sortia a fer fotografies. Rara deu ser la casa de Caldes que no tingui una foto de Cunill. Era una persona molt popular. És llàstima que no hagi pogut veure l’exposició que vam concebre com un homenatge.
Les imatges són un testimoni de la vida del poble?
Sí, estan dividides en una sèrie d’àrees temàtiques. la més àmplia és la dedicada al paisatge humà. També n’hi ha de festes populars, d’esports, de la fundació Palau. Ell estava present a totes les activitats de la fundació i va conèixer Palau i Fabre.
Quina relació va tenir amb ell?
De dues persones grans que es van conèixer i es va caure simpàtiques. En Palau i Fabre li deia Monsieur Lapin.
Quins són els anys que apareixen reflectits a les imatges?
Les fotos més antigues que he trobat són de finals dels setanta però al seu fons fotogràfic té imatges recollides per ell a partir dels anys cinquanta.
Quin és l’objectiu que es plantegen amb l’exposició?
Hem centrat la selecció d’imatges que hi surtin vilatans com a reclam perquè la gent l’anés a veure. L’objectiu és que els veïns de Caldetes s’apropin a la Fundació Palau, puguin conèixer l’espai i veure altres exposicions que hi ha al centre en aquest moment.
La fundació és encara poc coneguda al poble?
Encara hi ha gent que la coneix poc. La Fundació Palau fa exposicions molt més enllà de Caldetes, com la que ara hi ha dedicada a Barceló. Aquestes mostres molt específiques representen pocs estímuls per ala gent del poble i els costa apropar-se a la fundació. Aquesta mostra és perquè la gent vegi que la fundació se sent part de Caldes i que els veïns hi són benvinguts.
Com és la transformació de Caldetes que retrata Cunill?
És el pas de ser una població saturada de turisme a anar-lo perdent. Fins als vuitanta, Caldetes era la primera platja neta al nord de Barcelona i tenia molts més equipaments hotelers que no pas ara, fins i tot cases particulars llogaven habitacions. De mica en mica, aquest turisme es va anar perdent per la mateixa limitació física del municipi i per l’aparició de més oferta en altres poblacions. A les imatges es veuen espais emblemàtics com l’antic hotel Colón i una sèrie d’activitats a la platja que han anat desapareixent. La selecció d’imatges s’acaba amb l’enderrocament de l’antic Colón, que va representar la desaparició de la Caldes turística i oberta a l’exterior.
Per què l’han triat per fer de comissari de la mostra?
Sempre he tingut un lligam amb la Fundació Palau i amb molta gent del poble. En la preparació d’aquesta mostra els peus de foto eren essencials perquè es tractava d’identificar les persones que apareixien a les imatges, i entre gent que jo coneixia i coneguts de coneguts he anat teixint una xarxa de complicitats que m’ha permès identificar el noranta per cent de la gent que hi surt. Per això al plafó de presentació de la mostra hi ha una llista llarga d’agraïments a gent que hi ha col·laborat.
Quin record personal té de Joan Cunill?
Em tenia simpatia perquè jo treballava a la Universitat de Vic i ell era de Sant Hipòlit de Voltregà i sempre em demanava què feien els de Vic. Era una persona molt amiga de la broma, molt oberta i molt cordial.
Quina imatge destacaria de l’exposició?
Més que una sola imatge, l’exposició deixa constància de la pèrdua de l’activitat cultural al poble. Caldetes ha viscut una gran transformació demogràfica i ara la gent no s’implica tant a les activitats que s’hi fan. Tècnicament les imatges no excel·leixen però són documents gràfics d’un temps. Estaria bé que l’Ajuntament i la família de Joan Cunill es posessin d’acord per trobar la manera de preservar aquest fons que pertany a la família.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.