Flamenc universal
El documental d’Alexis Morante ‘Camarón: flamenco y revolución’ explora la figura del ‘cantaor’ que va internacionalitzar el gènere
Camarón de la Isla “va fer arribar el flamenc a tots els públics, es tocava en tavernes i el va portar als estadis”, explica el cineasta Alexis Morante (Algeciras, 1978) en una entrevista a El Punt Avui. A més, diu que la seva vida és com un guió de pel·lícula, “sembla escrita en tres actes”. Tot i això, la seva història només s’havia explicat parcialment en reportatges televisius centrats en aspectes o etapes concrets. Director de documentals sobre Bunbury i Alejandro Sanz, Morante va rebre l’encàrrec d’explicar la vida de Camarón de la Isla (1950-1942) “amb llibertat absoluta i amb el suport d’institucions, televisions i de tota la família”. El resultat és el documental Camarón: flamenco y revolución, que s’estrena avui als cinemes.
“Amb aquest projecte –explica el director–, la meva fascinació per Camarón de la Isla ha crescut. Jo no era un fan seu, ni un entès en el flamenc, però sí que m’agradava i reconeixia la grandesa de la seva figura. Soc d’Algeciras i és difícil no estar involucrat i impressionat per les nostres arrels flamenques. Jo mateix tocava la guitarra de petit, però a l’adolescència em vaig decantar més pel que em tocava en aquella època, pel rock, el blues...”
El mite i la persona
El projecte l’ha retornat de ple al món del flamenc. “Quan vivia a Los Angeles em van proposar dirigir aquest documental de Camarón i, amb la fascinació que havia sentit pel flamenc, em va fer molta il·lusió. La idea era fer una pel·lícula com les que s’han fet sobre Janis Joplin o Amy Winehouse, que expliquen i realcen la història d’un mite. Amb el procés he descobert el mite i la persona que hi ha darrere el mite i m’ha fascinat.”
El documental dedica una part important a la trobada dels dos grans astres del flamenc, Camarón de la Isla i Paco de Lucía, que “van canviar la història del flamenc i la de la música, perquè la història de la música no es pot entendre sense el flamenc”. “Camarón va viure dues històries d’amor, una amb La Chispa, la seva dona, i l’altra amb Paco de Lucía. Es van ajuntar i ho van revolucionar tot. Els dos amb les ulleres de sol, els cabells llargs... No només van transformar el flamenc, també van posar nerviós l’stablishment, els més puristes del flamenc.”
La pel·lícula és narrada per l’actor Juan Diego. Inclou poques declaracions de Camarón –no abunden–, se’l sent bàsicament cantar en una vintena de fragments de cançons d’èpoques i subgèneres del flamenc molt diferents. Hi ha imatges d’arxiu, declaracions de gent que el va conèixer i fins i tot algunes escenes recreades amb animació.
Llegat important
Alexis Morante creu que el flamenc li deu molt, a Camarón. “No veig desinterès de la gent jove, al contrari, veig que el flamenc s’ha internacionalitzat, ha arribat a tots els públics i fins i tot els gitanos s’hi acosten d’una altra manera, s’han integrat a la societat i ja no és una música exclusiva d’ells. Qui va començar realment aquest canvi va ser Camarón de la Isla. Va ser un dels primers a barrejar el flamenc amb el pop. Molts artistes pop s’han inspirat en el flamenc i han seguit el camí que va iniciar.”
