Cultura

IVAN TAPIA

CREADOR DEL ‘MACROESCAPE’ DE MANRESA I DE L’EMPRESA COCOLISTO

“Poder muntar un dia un ‘escape’ en un estadi seria la bomba”

El dia 16 organitza un joc per a un miler de persones a Manresa, aprofitant que és la Capital de la Cultura Catalana, en què hauran de resoldre un enigma relacionat amb la història de la ciutat

En què consisteix el ‘ macroescape’ de Manresa?
La idea és ajuntar el màxim de gent possible. A partir de 500 ja té sentit, i si podem arribar a les 1.000 persones seria la bomba. Estem a prop dels 400 inscrits, i és muntar el concepte d’escape, posar gent en un espai i temps limitat per resoldre coses i aconseguir un objectiu. Però, en comptes de ser quatre tancats en una sala, seran un miler tancats a la plaça Major de Manresa. Allà s’hi generaran un espais, amb actors, posem objectes, utilitzem l’entorn, les cases...
I com es va gestar la idea?
A l’empresa Cocolisto fem això, som especialistes en portar el concepte de jocs intel·ligents a formats diversos. Fa anys que fem convencions, esdeveniments per a empreses, presentacions de productes i experiències multitudinàries centrades en el joc intel·ligent. I jo soc de Manresa, hi estic vinculat i faig coses aquí. Aprofitant que Manresa és la Capital de la Cultura Catalana, vam pensar que fer un macroescape era una bona eina per treballar la memòria dels carrers i els records de la història de la ciutat per acostar-ho a la gent jove.
Ho heu treballat molt temps?
Les mecàniques i estructures de joc les tenim de base, però portem temps treballant quines parts de la història de Manresa ens interessa transportar i, sobretot, com ho fem per lligar i gestionar que pugui jugar tanta gent a la vegada. Ja n’hem fet, com ara el de fa poc al Museu de l’Aigua, amb 600 persones, però amb un miler encara no. Portem uns tres o quatre mesos preparant-ho.
Quants anys fa que funciona l’empresa Cocolisto?
Anem cap al quart any. Abans tenia una agència de comunicació, però necessitava reinventar-me; em van tancar en una sala d’aquestes d’escape i m’ho vaig passar teta. Vaig tenir clar que em volia dedicar a això i vaig preguntar com ho havia de fer per fer del joc una feina, ja que a mi m’agraden molt, siguin de taula, siguin d’ordinador, o qualsevol altre. Tancant quatre persones en una sala no em sortien els números, però, pensant en fer-los amb més gent o portàtils, vaig dibuixar el concepte de portar el joc com a eina d’aprenentatge, social i de relació i a començar a muntar productes. Primer van ser les maletes bomba, i va anar creixent. Som nou persones i n’hi ha tres més de vinculades externament.
Teniu seu a Manresa i a Madrid.
Treballem des de la branca de l’empresa, amb jocs d’aprenentatge de protocols de seguretat en el treball, presentacions de productes o convencions comercials; ho fem amb multinacionals i hem de poder distribuir a tota la Península, tot i que també treballem fora, i per això tenim seu a Madrid.
M’imagino que és una persona moguda i inquieta.
Sí, soc emprenedor de base. Vaig estudiar art dramàtic a l’Institut del Teatre, vaig treballar deu anys d’actor, tres d’ells amb Comediants i vaig tenir fills i ens trobàvem que amb la dona, que també és actriu, estàvem els dos de gira, i ens vam reinventar. Sempre he tingut projectes i vam muntar l’agència de comunicació durant vuit anys, que ens funcionava molt bé. I com que no sé parar, Cocolisto és la base que em permet provar coses sempre des del joc. Hem fet la línia dels escapebooks, que estan traduïts per a dotze països i aquí se n’han venut més de 30.000 del primer, més de 10.000 del segon, i ara en traurem un altre. Tenim la línia del teatre i vam fer un escapeshow que es va estrenar al Kursaal de Manresa i vam anar al Poliorama, hem estat de gira i es muntarà producció a Madrid. I ara hem obert la línia del Vinigma , que és un joc d’escape en un vi. El vam llançar amb Verkami a veure si arrencava i n’hem venut 9.000 quan no les comencem a enviar fins avui. Ara ja estem produint la segona tirada. I també hem obert l’ escapetheater a Manresa, ja que fins ara no havíem tingut mai espai físic. És un escape, és un room, però no és un room escape. És una sala oberta d’on pots marxar quan vulguis i el que hi ha són actors amb els quals interactues fent-los preguntes per poder descobrir coses.
I què t’agradaria poder fer?
Poder muntar un dia un escape en un estadi seria la bomba, amb 20 o 30.000 persones jugant, seria fantàstic. On he de firmar? [riu]
El concepte d’‘escape’ està en expansió. Hi ha competència?
Sí i no. La competència en aquest sector és bona, jo soc amic de la competència i espero que ells m’hi considerin. Els escapes són una cosa efímera; hi jugues una vegada i no hi pots tornar a jugar. I si t’agrada en pots recomanar d’altres. Em sembla que a la Península hi ha més de 600 o 700 escapes, una barbaritat, i en el món dels portàtils ara n’hi comença a haver força, però no gaires d’escapes multitudinaris. Aquí encara no tenim massa competència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.