Tornar a la carn i l’instint

Gerard Vila (Barcelona, 1987) ha guanyat el 54è premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb Pla de fuga per castells de ferro, publicat per Galerada en el lliurament que des de fa més de mig segle es fa al teatre de la parròquia de Sant Medir del districte de Sants Montjuïc. El premi, instituït en memòria del malaguanyat Amadeu Oller, es destina a poetes inèdits en llengua catalana que no superin els 30 anys. En presència de la flamant consellera de Cultura, Laura Borràs, i de Joan Elies Adell en el seu primer acte públic com a director de la Institució de les Lletres Catalanes, el jurat, format per Joan Maluquer, Isabel Pijoan, Pius Morera, Antoni Pladevall, Mireia Calafell, Lluïsa Julià i David Castillo, van decidir atorgar el premi fundat el 1964 a Pla de fuga per castells de ferro perquè “és la culminació d’una odissea creativa”. “Una fugida de les estructures mentals que bloquegen el procés creatiu per a tornar a connectar amb la carn”, hi afegeixen. Segons el mateix Gerard Vila, el llibre està format per poemes escrits els darrers dos anys, que hi conviuen amb els escrits durant els vuit anys de falta d’inspiració. Els temes principals: la falta de connexió amb el món, l’amor i els seus clarobscurs i l’impacte de la mort. Gerard Vila va manifestar que l’Amadeu Oller representa alguna cosa més: “El fet d’haver aconseguit tornar a escriure i que algú em reconegui aquesta part de mi és un tot. Escrivia poesia de jove, vaig passar una època de sequera i el fet de tornar a escriure ha estat un premi.” Professor de cinema i muntador de films i documentals, el jove poeta va declarar que la “vinculació entre el cinema i la poesia va més enllà del que la gent pot pensar. L’intent de traslladar una veritat a un mitjà que no són imatges i que no es poden explicar amb paraules”. Sobre el títol, va dir que “els castells de ferro simbolitzen les estructures mentals que posem a les idees”. “Les idees són genuïnes però en l’acte de transcriure-les en la seva essència pura les deformem una mica, les blindem perquè no les destrueixin, les fem servir com a armes per destruir els altres. Són paraules d’Alessandro Baricco que subscric. El pla de fuga és per aconseguir escapar de les estructures mentals i tornar a la carn, a l’instint”, explica.