La llibertat, a casa
El periodista i novel·lista neerlandès Toine Heijmans presenta l’obra amb què va debutar el 2011, ‘En el mar’, en què narra una aventura marinera i psicològica
“M’agrada notar el balanceig de l’onatge mentre escric”, confessa el novel·lista neerlandès
“Tots perseguim, en un moment o altre, un somni impossible. Tothom veu que és impossible, menys el que el persegueix. «Quina és la teva balena? Què persegueixes a la teva vida?», són dues de les preguntes que el lector es pot plantejar en llegir En el mar”, explica Toine Heijmans al Museu Marítim de Barcelona.
Sandra Ollo, editora d’Acantilado, que ha publicat En el mar amb traducció de Goedele de Sterck, detalla que és “una nouvelle de tall clàssic, amb un tema aparentment clàssic: l’home que vol domesticar la natura. Però alhora és una exploració sobre la paternitat i la masculinitat, que és la part que em va agradar i sorprendre. Tot escrit amb un estil sec, trencat, però bellíssim”.
Toine Heijmans, nascut als Països Baixos el 1969, és periodista i treballa des del 1995 al diari De Volkskrant, un dels més llegits a Amsterdam. L’èxit que ha assolit amb En el mar afirma que li ha “permès voltar per tot el món i conèixer espais magnífics com aquest museu... Tot i que encara se’m fa estrany estar a l’altra banda. Estic acostumat a ser qui fa preguntes i pren notes”, confessa Heijmans.
A En el mar, en 152 pàgines, Heijmans narra l’aventura de Donald, de poc més de quaranta anys, que decideix agafar-se uns mesos sabàtics per navegar en solitari en la seva petita embarcació. En l’últim tram del viatge vol que l’acompanyin la seva dona, Hagar, i la seva filla de set anys, Maria. Només embarca la nena i, en plena tempesta, desapareix.
Bona part de l’obra està escrita en present i en primera persona, cosa que atorga un dinamisme narratiu per carregar de més intensitat l’angoixa que viu el protagonista.
La guspira que va posar en marxa el mecanisme de la ficció va ser una anècdota viscuda amb la seva filla gran –Heijmans té tres fills–, fent turisme per les dunes del Marroc. “Ella tenia set anys i duia un vestit blanc. De cop va començar a córrer i jo no podia arribar fins a ella. Va desaparèixer i... la vaig tornar a veure dalt d’una altra duna. Aquests instants d’incertesa, de por, em van impressionar. Una sensació que, amb els anys, arribaria a ser En el mar.”
“En no saber res de deserts, vaig treballar la història en un entorn que sí que conec, el mar”, perquè Toine Heijmans és un navegant experimentat i, de fet, escriu dins la petita embarcació que té amarrada davant de casa: “M’agrada notar el balanceig de l’onatge mentre escric.”
En un viatge en veler amb un amic, d’Holanda a Suècia, va començar a escriure la novel·la, traslladant al paper les sensacions que vivia en directe relacionades amb la navegació i la força del mar. “La major part dels elements de l’obra no tenen a veure amb la meva vida. Va ser després d’escriure-la que vaig començar a reflexionar sobre la paternitat i com eduquem els fills...”
Una recerca infructuosa
Un dels diversos temes de fons de l’obra és l’enganyosa recerca de la llibertat. “A la vida de tots hi ha un moment en què ho vols canviar tot. Navegant o escalant muntanyes busques la llibertat, però la natura té unes normes més estrictes de les que regeixen una oficina... El millor és sentir-se lliure en l’entorn familiar i laboral. Són el port més segur i t’ofereix la llibertat”, opina.
Toine Heijmans es declara devot de la novel·la Moby Dick, “el llibre més bell que mai s’ha escrit”. Fins i tot va visitar la casa de Massachusetts on Herman Melville la va escriure. Amb tot, “el procés d’escriure una novel·la em costa. Creo els personatges i m’enamoro d’ells, per això no se’m fa fàcil acceptar que els lectors se’ls facin seus... Ja m’hi he acostumat, però al principi em feia ràbia veure tanta gent llegint el meu llibre i parlant-ne”.
