Mor Darío Villalba, trencador de límits
Si haguéssim de situar en un context artístic de l’Estat espanyol el treball del pintor i fotògraf Darío Villalba, mort ahir a Madrid, el col·locaríem en les avantguardes posteriors a l’expressionisme abstracte del grup El Paso i Dau al Set. De fet, hi va coincidir en un període i els seus postulats no sempre van ajustar-se als dels seus predecessors i també coetanis.
Va voler fer un pas més i va incorporar la fotografia com a suport creatiu tot intentant eixamplar els límits tradicionals de la pintura. En aquest sentit, el seu treball té paral·lelismes amb el que van efectuar els alemanys Sigmar Polke i Gerhard Richter, situats en les avantguardes dels anys seixanta i setanta.
Els seus temes reflectien qüestions bàsiques que han tractat artistes de tots els temps: mort, dolor i sexe. Home que intentava defugir de modes i tendències, havia declarat: “No crec en l’art polític ni social. L’art és un fet plàstic i individual que després s’incorpora a la col·lectivitat.” I hi afegia: “Cada cop m’interessen més les individualitats.” El seu treball es va caracteritzar per la recerca d’un univers personal.
Darío Villalba havia nascut a Sant Sebastià l’any 1939. Es va abocar a l’art després d’haver estudiat filosofia i lletres, la qual cosa va donar profunditat al seu treball.
