Un altre Sónar de rècord
El festival tanca la 25a edició amb una assistència històrica, 126.000 espectadors procedents de 119 estats, i anuncia un canvi de dates per a l’any vinent
El Sónar 2019 es farà del 18 al 20 de juliol per la coincidència amb una fira de maquinària tèxtil
El japonès Cornelius, rocker i contundent, va protagonitzar una de les grans actuacions d’ahir
Sónar, una vegada més, de rècord. El festival de música, creativitat i tecnologia, clausurat aquesta matinada amb actuacions com les de Thom Yorke, cantant de Radiohead, i Laurent Garnier, haurà reunit en la 25a edició 126.000 persones, 64.000 de les quals han assistit a les activitats diürnes d’aquests tres últims dies a Fira Montjuïc, i les 62.000 restants, a les de nit a Fira Gran Via de l’Hospitalet. La dada representa un augment del nombre de visitants en relació amb l’edició passada (3.000 més), i també del nombre d’estats de procedència del públic (ja en són 119, catorze més que el 2017). “És la quantitat de visitants més alta de la nostra història”, certificava ahir un dels tres directors del festival, Ricard Robles, que donava per “estabilitzat” el nou model de Sónar, emprès el 2013 amb el trasllat de les activitats diürnes del CCCB a una més espaiosa Fira Montjuïc. El balanç inclou també prop de 6.000 professionals de 61 estats inscrits a Sónar+D, congrés de creativitat i tecnologia que veu augmentat en un 10% el nombre de visites respecte al 2017.
Canvi de dates
En la roda de premsa de valoració d’ahir, però, hi va haver una notícia inesperada: el Sónar canviarà excepcionalment de dates l’any vinent per la celebració de l’ITMA, la fira de maquinària tèxtil més important del món. La 26a edició del festival, doncs, tot un desafiament a les elevades temperatures que se solen viure al Sónar de Dia, es farà del 18 al 20 de juliol, el cap de setmana següent del retorn del Doctor Music Festival a Escalarre. “No hi va haver negociació; vam haver-ho d’acceptar”, explicaven, resignats, els responsables del Sónar. D’altra banda, el també director Enric Palau va parlar del “repte permanent” que suposa per a les pròximes edicions del Sónar trobar propostes tan ambicioses com les que han ofert El Niño de Elche amb Israel Galván, Gorillaz i Rosalía. “No som un festival en què els artistes ens demanin limusines, sinó, com va ser el cas de Rosalía, una passarel·la. Els artistes ens posen a prova amb els seus projectes i ens encanta mantenir-hi aquest diàleg.” Quant a l’èxit esclatant, el dia anterior, de Rosalía, que va fer que el Sónar Hall quedés petit, Palau va indicar que havia estat la mateixa artista qui havia triat l’espai on volia actuar. “Va anar l’any passat al concert d’Arca i la va entusiasmar. En sis mesos, però, Rosalía ha fet un creixement exponencial que era impossible de preveure”, va admetre.
I si divendres va ser el dia de Rosalía, ahir va ser el de Nathy Peluso, una argentina establerta a Madrid, autoproclamada “la sandunguera”, que ha rebentat YouTube aquests últims mesos amb la seva visió jove i urbana de les músiques llatinoamericanes. El seu concert, amb nombrosos espectadors que no van poder entrar al recinte, i el d’artistes com Lory Money (un estrafolari músic senegalès amb cançons de trap paròdiques amb el procés sobiranista a Catalunya), van tornar a convertir l’escenari Sónar XS en un aparador de noves estrelles estatals en l’era de les xarxes socials.
Però si ahir hi va haver un concert a destacar en el Sónar de Dia, va ser el de Cornelius, llegenda nipona que va mostrar la seva cara més rockera i contundent en un espectacle amb bateria, guitarres i baix (instruments predominants en la gran majoria de festivals, però no pas en el Sónar). Amb il·luminacions i projeccions en sincronia absoluta amb la seva música, Cornelius, un artista que fa gires amb comptagotes, va fer una exhibició de new wave del segle XXI adreçada a tots els sentits. Finalment, el nigerià Tony Allen, cèlebre bateria de Fela Kuti i veritable mag del ritme, va coronar la significant i estimulant presència africana en el Sónar 2018 amb una lliçó de funk, groove i psicodèlia compartida amb Amp Fiddler, antic membre de Funkadelic.
