Un alè de llibertat

M algrat la mort del dictador, la incertesa sobre el futur del país es manté. Les organitzacions polítiques i sindicals es veuen obligades a actuar en la clandestinitat. De fet, en el cas de Girona, el període en què Armando Murga exerceix com a governador civil (del 12 de febrer del 1976 al 5 de juliol del 1977) es caracteritza per un enduriment de la repressió, amb una constant suspensió d’actes, entre els quals n’hi ha de tan “perillosos” com una conferència d’Antoni Comas a Figueres sobre “poesia noucentista”. Al mateix temps, proliferen les amenaces i les pintades dels grups ultradretans, com ara les que rep el corresponsal de Mundo Diario Pepe Fernández i alguns membres de l’Assemblea Democràtica d’Artistes.

En aquest context, les forces gironines que lluiten contra el règim intenten articular una instància unitària. De fet, han estat sempre presents a les instàncies nacionals, entre les quals hi ha el Sindicat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona i l’Assemblea Democràtica de Catalunya. Però, des de ben aviat, hom ha sentit la necessitat de disposar d’un organisme d’àmbit gironí. El 1972 s’intenta crear una assemblea de Girona, però la temptativa no acaba de reeixir. A partir d’aquella primera iniciativa, però, els intents s’intensifiquen i s’arriba a la creació de la Taula de Partits, que donarà com a resultat l’Assemblea Democràtica de Girona.

La constitució de l’assemblea s’ha ajornat en diverses ocasions “per circumstàncies diverses”, tal com relata el periodista Rafel Nadal en una extensa crònica en la revista Presència. Finalment, la data escollida és el 4 d’abril del 1976. La trobada, que el mateix relator qualifica com “la més important de l’oposició demòcrata de Girona en aquests darrers anys”, es produeix en un espai discret, l’església parroquial de Salt. De fet, les publicacions que es faran ressò de l’acte no esmentaran l’indret precís de la trobada, sinó que es referiran a un “lloc desconegut”. Hi acudeixen 300 assistents en representació d’alguns grups ciutadans i diversos partits.

En el document de constitució, que es llegeix després d’escoltar les valoracions d’alguns partits i sindicats, es remarca la necessitat d’una “instància democràtica unitària que aplegui totes les forces polítiques i sectors interessats a aconseguir la ruptura democràtica a partir dels quatre punts de l’Assemblea de Catalunya”. De fet, es tracta d’un “organisme de base i portaveu de l’Assemblea Catalana” i pretén ser “el marc de treball unitari en què s’elabori una alternativa democràtica a la gestió municipal, un instrument de coordinació i organització de tots els sectors, moviments i institucions”. A més de compartir els objectius bàsics de l’assemblea, hom hi afegeix la necessitat de “millorar les condicions de vida i treball del poble, gestió municipal democràtica, sanitat i escola al servei del poble, lluita contra l’opressió lingüística, cultural i nacional, i la solidaritat activa amb els represaliats”. Després de la lectura del document, s’inicia un debat de les esmenes. La més important de les que s’aproven és la que fa referència a la necessitat de coordinar-se amb altres instàncies unitàries de les comarques gironines, com ara les assembles de la Garrotxa i el Baix Empordà, en fase de constitució, i la de l’Alt Empordà, que ha estat la primera a constituir-se. El document s’aprova amb només quatre abstencions. Al final de l’acte, els assistents criden visques a l’Assemblea Democràtica de Girona i a l’Assemblea de Catalunya; tot seguit, es posen dempeus per entonar el Cant dels segadors.

Malgrat la clandestinitat forçada, l’Assemblea Democràtica de Girona malda per sortir al carrer des del primer instant. Aquell mateix diumenge, a un quart de deu de la nit, alguns dels assistents s’apleguen a la Rambla de Girona per tal de repartir el document aprovat. Després d’entonar la coneguda proclama de l’assemblea, els convocats es dirigeixen en comitiva fins a la plaça de la Independència. La concentració també es nodreix dels espectadors que surten de les sales de cinema. Un dels assistents s’enfila al monument i hi penja una pancarta en què es reprodueix el lema Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia. La manifestació es dissol instants abans que s’hi presentin uns policies de paisà que, immediatament, retiren la pancarta. Des de la llunyania, alguns dels manifestants xiulen l’acció. Després d’una breu cursa, els policies detenen un jove. Poc després, s’hi presenta un jeep de la policia. En aquells moments, però, no hi queden manifestants, només un lleu alè de llibertat.