Cultura

Patrimoni

Una vela per a totes les edats

La 26a Trobada de Vela Llatina de Calella de Palafrugell se celebra amb un clar objectiu: divulgar aquest patrimoni entre la mainada

Es vol treballar amb ajuntaments per fer-ne divulgació fins i tot des dels rius

La visió d’embarcacions de vela llatina, ahir al matí, a la platja de Port Bo de Calella de Palafrugell va ser molt més que una postal pintoresca. Molt més. Ahir, i amb motiu de 26a Trobada de Vela Llatina, que finalitzarà avui, una vintena d’aquestes embarcacions van reivindicar el que son: un gran patrimoni que es resisteix a morir, gràcies a la tenacitat d’entitats com ara l’Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell. I ho fa anant més enllà de la trobada anual, de l’esmorzar amb sardines i del dinar a Ca la Pedrosa: ho fa amb projectes.

Pere de Prada, president de l’entitat, explicava, ahir a primera hora del matí, que la importància d’questa trobada era la participació d’unes embarcacions més petites –semblants a les optimists, que serveixen per aprendre a navegar–, però amb la particularitat que la vela és llatina. “El concepte és que la mainada aprengui a navegar i s’acostumi a aquesta vela tan nostra que persisteix més enllà del tipus de veles que es poden veure avui en dia als clubs nàutics. El que volem és que la mainada s’engresqui amb aquestes barques amb un aparell que formen part del nostre patrimoni”, destaca de Padra.

De Padra destacava la presència d’embarcacions d’aquest tipus de l’Associació Vela i Rems a l’estany de Salses o de Leucata (Rosselló). Precisament, aquestes embarcacions van ser les que van navegar pel riu Onyar amb motiu de Temps de Flors, amb el fil conductor de la llegenda de la Cocollona. “Aquesta navegació fluvial amb vella llatina és la que volem portar o retornar als rius. Volem fer contactes amb ajuntaments per ajuntar el component lúdic que pot tenir un riu (qui diu l’Onyar després es pot parlar del Ter) amb el de la navegació amb aquest aparell. La idea és introduir-hi embarcacions d’aquest tipus, que són molt maniobrables i poden anar molt bé per divulgar aquest gran patrimoni que és la vela llatina”, remarca de Prada.

Els orígens de la vela llatina són realment difícils de resseguir, però va ser la que es va acabar imposant a la Mediterrània, molt abans de les veles actuals, com ara la marconi. “Les veles llatines eren aparells de treball, com ara per pescar, i tenen una molt bona relació entre la càrrega que havia de transportar amb embarcacions lleugeres i la maniobrabilitat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

Junts en l’amor, la vida i l’art

montserrat

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona