Cultura

Nou cas Sixena?

Localitzen a les reserves del Museu de Saragossa una obra tan reclamable com les que hi havia a Catalunya

La justícia ha dictaminat que els béns originaris de Sixena que va adquirir Catalunya a partir de l’any 1923, és a dir, quan el cenobi va ser declarat monument nacional, han de ser retornats. I així ha estat: alguns han sortit del país de manera voluntària (els del MNAC, el juliol del 2016) i d’altres per la força de la Guàrdia Civil (els del Museu de Lleida, el trist desembre passat). Compte perquè els tribunals, en concret el Suprem, encara han de dir l’última paraula sobre aquesta suposada il·legalitat, però de moment l’estat de les coses és aquest, agradi o no.

Les autoritats aragoneses s’han acarnissat amb el patrimoni procedent del monestir custodiat a Catalunya i, per contra, s’han posat de perfil amb les obres d’art que van emigrar a altres llocs més llunyans. I no tan llunyans: a Aragó mateix, diversos museus n’atresoren i, fins ara, no han fet cap gest per traslladar-les al cenobi. Són –argumenten insistentment– peces que van ser comprades abans del 1923. Però què passaria si alguna hagués entrat posteriorment a aquesta data?

Aragó té ara una oportunitat d’or per ser conseqüent amb la seva política de reclamacions, que ha dut al límit d’una confiscació, una operació inèdita en la història dels museus. La historiadora de l’art Carmen Morte, de la Universitat de Saragossa, ha localitzat recentment un compartiment del retaule de Santa Anna (creat cap al 1530), de l’escultor Gabriel Joly, a les reserves del museu de la capital aragonesa. L’escena mostra la Presentació de la Verge al temple. Fins ara es desconeixia la seva existència o, com a mínim, no s’havia fet pública. Aquest fragment és germà dels quatre relleus del mateix retaule que l’11 de desembre es van emportar els agents de la Guàrdia Civil del Museu de Lleida, juntament amb 40 peces més, totes adquirides per la Generalitat el 1983. Aquí sí que s’exposaven al públic i estaven perfectament identificats.

“Aquest compartiment que s’acaba de redescobrir es troba en la mateixa situació que els que tenia el Museu de Lleida. Per tant, seguint la lògica dels governants aragonesos, hauria de ser reclamat immediatament. Soc escèptic, però”, afirma Alberto Velasco, conservador de la institució museística lleidatana. Què vol dir que es troba en la mateixa situació? Doncs que també va marxar de Sixena durant la Guerra Civil. Fos qui fos que l’arreplegués per protegir-la dels incontrolats, que van calar foc a l’edifici, la va lliurar a les autoritats policials de Saragossa, que el 1942 la van dipositar al museu de la ciutat. I aquí, oculta en els magatzems, s’hi ha estat més de 70 anys sense cap referència del seu origen.

La professora Morte l’ha inclòs en la publicació El alabastro. Usos artísticos y procedencia del material (Prensas de la Universidad de Zaragoza), que recull els estudis que es van presentar en un congrés que es va fer el 2016. I és que aquest retaule n’és, d’alabastre, i tot i que presenta desperfectes (segurament, per les presses a desmuntar-lo el 1936), no va patir els efectes de les flames com tantes altres obres que van quedar reduïdes a cendres.

Caos patrimonial

A Aragó, el cas Sixena està tapant moltes altres misèries patrimonials que els seus polítics procuren que no transcendeixin. Per exemple, la desaparició d’un valuós incunable de l’arxiu de la catedral d’Osca. Fa uns dies, la brigada de patrimoni històric de la Policía Nacional n’ha informat el sector dels antiquaris per si el document, un dels primers impresos realitzats a Saragossa, entra en el mercat. Es tracta d’una edició del segle XV firmada pel rei Joan II d’Aragó a través de la qual es va fer saber als musulmans que havien d’enderrocar les seves mesquites.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
TERESA COLOM
ESCRIPTORA ANDORRANA

“És colpidora la nostra capacitat de sobreposar-nos al dolor”

les escaldes

Narcís Comadira, doctor ‘honoris causa’ de la UdG

girona
Drama / Biografia

Keira Knightley sedueix amb ‘Colette’

La poètica de l’objecte

Girona

Velázquez o com ser el millor

barcelona

Misèries del poder

girona

Por i fantasia per a un androide

BARCELONA
Drew Goddard
Director i guionista

“De la foscor dels 60 en va sorgir quelcom extraordinari”

Sant Sebastià

El malefici de ‘Carrie’

BARCELONA